El que hem menjat, de Josep Pla. Fronteres culinàries.
Publicat el 10 d'agost de 2013 per vicent montesinos
Si més no, sobre els comtats catalans quer passaren a ésser francesos després del tractat dels Pirineus, obra iniqua de l’imperialisme francès i de la seva teoria de la fronteres naturals, Frana hi projectà no solament la seva cuina, com hi projectà totes les formes del seu dret, de l’arquitectura i, en general, de la vida; fins i tot hi projectà les seves teules vermelles. S’hi hagueren de sotmetre. Destruïren les masïes i les substituïren pels seus infectes châteaux burgesos. Una cuina basada en la mantega, en l’abundància del bou i en els principis de la cuina burgesa.
……………….
La meva experiència em porta a creure que la cuina francesa per altra part, la cuina nacional francesa no ha existit mai. La cuina nacional francesa és la que donen en els vagons-restaurant del trens expressos d’un gran part del continent. El que existeix a França són les cuines regionals, que la gent ha elaborat en espais concrets i amb productes de rodals concrets -plats que els grans restaurants de París ha fet seus i així han presentat la cuina francesa. Cosa que evidentment té un gran mèrit …..
……………….
La meva experiència em porta a creure que la cuina francesa per altra part, la cuina nacional francesa no ha existit mai. La cuina nacional francesa és la que donen en els vagons-restaurant del trens expressos d’un gran part del continent. El que existeix a França són les cuines regionals, que la gent ha elaborat en espais concrets i amb productes de rodals concrets -plats que els grans restaurants de París ha fet seus i així han presentat la cuina francesa. Cosa que evidentment té un gran mèrit …..
Com sempre els estats uniformitzadors intenten destruir qualsevol signe d’identitat pròpia o d’apropiar-se de coses teves i fer-les passar per d’ells. Que fan els espanyols amb la paella i altres plats valencians?
Publicat dins de els veïns del nord | Deixa un comentari