Entre el Túria i el Ridaura

En que la història antiga que aprenc no és la meua.

El mapa de tela

penjava de la pared.

El llenç brillava i tenia

esquerdes en alguns llocs-

La brutor enfosquia les esquerdes.

Estava lligar a la pared de l’aula amb

un pal de fusta penjat

d’un triangle de fil de cotó.

Els colors

estaven esmorteïts

de forma que el vermell de l’Imperi

-la taca de la possessió absoluta-,

la marca que un cap havia anar del Caixmir

als assecadors de llúpol de la costa

de Kent, al sud, era

corall submarí.

Irlanda era molt lluny,

més lluny

cada any.

Jo era gairebé una nena anglesa.

Podia fer la llista dels reis anglesos.

Podia dir el nom de les batalles famoses.

Aprenia a reconèixer

la gràcia de Déu a la història.

………………………………….

Els pobles subalterns prenen (o, si voleu, reben) més que donen, en assumptes de llenguatge.

Una manera com un altra d’alertar dels perills del “vil-lingüisme” que patim i que tanta gent que admira.

L’analfabetisme no consisteix únicament en un “no saber” de lletra, sinó més aviat a “no practicar-la”.

Per a l’esperit o els ulls d’un infant, el foc és sempre un misteri i una temptació.

El problema és que per alguns adults continua essent un temptació perillosa sense cap misteri.

Avui, sembla que entre dues bodes, em pogut fer una visita ràpida de franc a la catedral de València. Hem vist la tomba del poeta Ausiàs March i com teníem temps hem anat a la capella de Sant Calze. Allà tenien uns fulls d’informació en uns quants idiomes. La sorpresa ha esta després, quan llegint el que teòricament està en valencià, hem començat a trobar errades ortogràfiques i de lèxic, coses com Aleixandria ( no conec aquesta ciutat!), lliturgia (que és? un llit?), Valéncia, judeua, riquea, sanc ( em punxen i no m’ix), Anfos ( que és això aragonès?), ……… Com pot permetre l’Ajuntament de València una vergonya tan gran per a la ciutat!

Però el més sorprenent, és que hi ha un altre full, teoricament en català, gallec, basc i occità, ben escrit. Com si foren llengües diferents el que es parla al sud i al nord del Sénia! I més incongruent si veus que full en portuguès està la bandera de dos països on parlen aquest idioma: Brasil i Portugal. Aquests no són diferents!

Crec que tot això dona una pèssima imatge de la ciutat de València i l’Ajuntament hauria de fer alguna cosa per posar remei a aquest vergonya que hem de patir els valencians!

Enfront del turisme tots som una mica cambrers. Aquest és el risc que ens amenaça: que se’ns enduresca un hàbit maquinalment “servicial”.

Com que els metges no ho prescriuen, el personal no “pensa”.

Oi Lluís! Fa pensar?

“Ves a saber per què, però els pobres acostumen a votar candidatures de dreta. I els rics, també, és clar.”

Aquests  no poden anar separats:

“Les guerres haurien de fer-les els vells. Serien biològicament menys oneroses.”

ja que:

“De més a més, sempre són el vells els que declaren les guerres.”

“Els desmemoriats sempre tenen la consciència tranquil·la.”

Sobretot els que obliden que va passar en aquest país al segle XX.

“Sovint s’ha qualificat el cinema d’art de masses. Fora millor dir-ne art contra les masses. Totes les tiranies del nostre temps -nec nominetur- s’han aprofitat del poder estupiditzant del cinema per tal d’esmussar la sensibilitat social i humana de l’espectador. El cinema capitalista es, exactament, l’opi del poble. Els cinemes de propaganda són una altra mena d’opi: amb idèntics efectes ensopidors, però sense somnis agradables.”

Que diria Fuster de la televisió actual o del contingut de moltes xarxes socials?

“No sé per què. Segurament per haver arribat a un bon grau de saturació: de saturació de…., de tot això; no cal especificar-ho. Però és el cas que m’entren unes ganes violentes d’escriure un poema que comence així:

Oh, Senyor, envieu-nos ja els bàrbars!

No els feu merèixer més! ”

“Un profeta és un home indignat. Per això solament es profetitzen calamitats.”

I demostra d’ignorants que són els que se’ls creuen! Es diguen Daniel, Isaïes, Jesús, Mahoma,…… o altres “profetes televisius” actuals!

Aquest dissabte es va realitzar al castell de Riba-roja la I jornada sobre la memòria històrica. En aquesta es varen tractar temes, com la repressió franquista al poble i al País Valencià a càrrec de Vicent Gavarda, la construcció de la línia defensiva de la ciutat de València coneguda com la Immediata, el tractament pedagògic del tema exposat pels professors de l’IES El Quint de la ciutat, i testimonis de gent del poble sobre l’època.  A la tarda es va fer una visita a la zona del barranc de les Cabrasses on hi ha restes de fortificacions de la Línia defensiva El Puig-Cara-sols (Immediata) i de pas es va poder fer una visita a les excavacions arqueològiques que s’estan fent a la ciutat visigoda de València la vella.

Durant el matí alguns testimonis varen demanar més implicació de totes les forces polítiques representades a l’ajuntament en aquest tema, objectiu que veig irrealitzable, coneixent el tarannà de la dreta en aquest país.