Tardíssim
Algun vespre, tardíssim,
penso què pensaran
els fill dels nostres fill
allà a sota del mar
sobre el canvi climàtic.
Roc Casagran
Abans de l’estiu em varen fer arribar aquest llibre sobre la batalla de l’Ebre. Sembla que el varen comprar Gandesa, ja que dins hi havien entrades del Centre d’estudis de la Batalla de l’Ebre. El llibre està bé, massa tècnic per al meu gust al ser un llibre especialitzat. A més de contar els fets i donar moltes dades tècniques i estadístiques, dona molta importància al paper de l’aviació en aquesta batalla, paper que es desenvoluparà plenament a la II Guerra Mundial.
A mi personalment, m’agrada més el llibre d’Assumpta Montellà, 115 dies a l’Ebre, que ens conta el mateix, sense aclaparar amb tantes dades numèriques i donant més veu a les persones que varen patir la sagnia d’aquesta batalla. Ara, és clar, són llibres totalment diferents en el seu enfocament.
Un dia, un energúmens, en el centre de València, van cremar una pila de llibres innocents. Diuen que Erasme ho deia: “Comencen per cremar llibres i acaben cremant homes”.
Per desgràcia aquests energúmens o els seus descendents tornen cada dos per tres a fer el ridícula al centre de València i, el que és pitjor, amb la connivència de la policia.
“Para comprender la edad media, no hay nada com poner en marcha el televisor.”
Si opinava això amb només dos canals, crec que ara, s’afermaria més en aquesta opinió si veies tots els mediocres canals que ara ens arriben, privats o públics.
Els literats són, som, per ofici, els dipositaris de les virtualitats de l’idioma.
Per desgràcia alguns autors i editorials actuals no segueixen aquest aforisme pel que fa a la llengua catalana, sobretot al del Sénia.
Un idioma és…Bé: en certa mesura, nosaltres som en la mesura que som aquest idioma.
Per això tanta insistència en la seua destrucció.
El major o menor domini d’una llengua condiciona -no dic “determina”- la subtilesa o el vigor d'”idees”, “sentiments” i “càlculs”.
La “cultura de masses” és la pastura quotidiana de les multituds.
És obvi que, actualment, una llengua no pot sobreviure sense la pròtesi de l’oficialitat i el gran negoci.
I afegiria, hauríem de deixar de banda la mentida de la cooficialitat dins d’un Estat que no és el nostres i el vil-lingüisme que ens imposen.
En que la història antiga que aprenc no és la meua.
El mapa de tela
penjava de la pared.
El llenç brillava i tenia
esquerdes en alguns llocs-
La brutor enfosquia les esquerdes.
Estava lligar a la pared de l’aula amb
un pal de fusta penjat
d’un triangle de fil de cotó.
Els colors
estaven esmorteïts
de forma que el vermell de l’Imperi
-la taca de la possessió absoluta-,
la marca que un cap havia anar del Caixmir
als assecadors de llúpol de la costa
de Kent, al sud, era
corall submarí.
Irlanda era molt lluny,
més lluny
cada any.
Jo era gairebé una nena anglesa.
Podia fer la llista dels reis anglesos.
Podia dir el nom de les batalles famoses.
Aprenia a reconèixer
la gràcia de Déu a la història.
………………………………….
Els pobles subalterns prenen (o, si voleu, reben) més que donen, en assumptes de llenguatge.
Una manera com un altra d’alertar dels perills del “vil-lingüisme” que patim i que tanta gent que admira.
L’analfabetisme no consisteix únicament en un “no saber” de lletra, sinó més aviat a “no practicar-la”.
Per a l’esperit o els ulls d’un infant, el foc és sempre un misteri i una temptació.
El problema és que per alguns adults continua essent un temptació perillosa sense cap misteri.
Avui, sembla que entre dues bodes, em pogut fer una visita ràpida de franc a la catedral de València. Hem vist la tomba del poeta Ausiàs March i com teníem temps hem anat a la capella de Sant Calze. Allà tenien uns fulls d’informació en uns quants idiomes. La sorpresa ha esta després, quan llegint el que teòricament està en valencià, hem començat a trobar errades ortogràfiques i de lèxic, coses com Aleixandria ( no conec aquesta ciutat!), lliturgia (que és? un llit?), Valéncia, judeua, riquea, sanc ( em punxen i no m’ix), Anfos ( que és això aragonès?), ……… Com pot permetre l’Ajuntament de València una vergonya tan gran per a la ciutat!
Però el més sorprenent, és que hi ha un altre full, teoricament en català, gallec, basc i occità, ben escrit. Com si foren llengües diferents el que es parla al sud i al nord del Sénia! I més incongruent si veus que full en portuguès està la bandera de dos països on parlen aquest idioma: Brasil i Portugal. Aquests no són diferents!
Crec que tot això dona una pèssima imatge de la ciutat de València i l’Ajuntament hauria de fer alguna cosa per posar remei a aquest vergonya que hem de patir els valencians!
