In Wich the Ancient History I Learn Is Not My Own, d’Eavan Boland
Publicat el 13 de setembre de 2022 per vicent montesinos
En que la història antiga que aprenc no és la meua.
El mapa de tela
penjava de la pared.
El llenç brillava i tenia
esquerdes en alguns llocs-
La brutor enfosquia les esquerdes.
Estava lligar a la pared de l’aula amb
un pal de fusta penjat
d’un triangle de fil de cotó.
Els colors
estaven esmorteïts
de forma que el vermell de l’Imperi
-la taca de la possessió absoluta-,
la marca que un cap havia anar del Caixmir
als assecadors de llúpol de la costa
de Kent, al sud, era
corall submarí.
Irlanda era molt lluny,
més lluny
cada any.
Jo era gairebé una nena anglesa.
Podia fer la llista dels reis anglesos.
Podia dir el nom de les batalles famoses.
Aprenia a reconèixer
la gràcia de Déu a la història.
………………………………….
