Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Arxiu de la categoria: cinema

“Dins del cor del mar”, de Nathaniel Philbrick.

Vaig descobrir aquest llibre un poc abans de veure la pel·lícula estrenada fa uns mesos basada en ell. Com estava llegint altres coses l’he llegit després del visionat del film. No espereu trobar una novel·la a l’estil Moby Dick o altres aventures, aquest llibre és molt més. Té una història marinera sobre la caça de la balena i la supervivència en alta mar, però a més és un llibre que parla de Nantucket, del EUA d’aquella època, de la seva economia, d’antropologia, de psicologia, de fauna marina,….. coses que també es podrien dir de Moby Dick.
La lectura del llibre és molt recomanable, sobretot si has llegit l’obra de Melville o has vist la pel·lícula de John Huston. Sobre la pel·lícula “Dins del cor del mar” a mi em va agradar força, ara crec que Huston hagués fet molt més amb la tecnologia que hi ha ara. Hi han canvis en la trama, que supose que seran a causa de l’Star-system, i per donar més tensió al guió del film, que no treuen cap mèrit al film. Això sí, la pel·lícula si que és la part novel·lesca del llibre amb alguna pinzellada sobre com era la societat nantuckesa de principis del segle XIX.
CAM04278

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari

Los tres mosqueteros, d’Alexandre Dumas. Gene Kelly

El corazón del gascón batia hasta romperle el pecho, no de miedo, a Dios gracias, del que no conocía siquier la sombra, sino de emulacióm; se batía como un tigre furioso dando vueltas diez veces en torno a su adversario, cambiando veinte veces sus guardias y su terreno….., agil  y saltarin, se alejaba a cada momento de las reglas recibidas, atacando por todos los lados a la vez, y precaviéndose además como hombre que tiene el mayor respeto po su epidermis.

Llegint aquestes ratlles de la novel·la de Dumas, no puc deixar de recordar, la que per mi és la millor adaptació al cinema d’ella, la protagonitzada per Gene Kelly i Lana Turner. Ara que també ens deixa algunes perles del xovinisme francès com aquesta que diu Athos:

Me gusta oirle hablar, su patois me divierte.

CAM00358

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari

“Extraños en un tren”, de Patrícia Higsmith.

-Eso es lo malo -dijo Guy en voz alta-, que nadie sabe que aspecto tiene un asesino.!Un asesino no se diferencia en nada de los demás mortales!

Un dels llibres que vaig comprar al mercadet solidari de l’institut és aquesta novel·la policíaca de Patrícia Highsmith, sobre dos estranys que es troben en un tren i un li proposa a l’altre cometre l’assassinat perfecte, intercanviant-se les vic times que corresponen a cadascún. Alfred Hitchcock la va portar al cinema amb alguns canvis que jo crec que han anat bé per la versió cinematogràfica, per donar-li més ritme. La novel·la està bé, però potser si es trasllada literalment a la pantalla, podria faltar-li un poc de ritme. Almenys és la meva opinió. Moltes vegades ens esforcem a comparar novel·les i adaptacions sense parar a pensar que són llenguatges diferents i cadascún té els seus recursos.
M’agrada la frase aquesta que apareix al final de la novel·la, sembla reflectir moltes de les pel·lícules d’Alfred Hitchcock.

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari