Un altre mestre del cinema, Howard Hawks, i també en un western ens demostra com es poden rodar gairebé 5 minuts de pel·lícula sense cap diàleg. Aquests són els primers minuts de Rio Bravo, amb Dean Martin, John Wayne i Claude Akins
Una demostració que amb 82 minuts es pot fer una pel·lícula molt bona, és aquest film de Patrice Leconte, amb Jean Rochefort i Anna Galiena. La varem vore als desapareguts Cinemes Albatros de València. Una mala notícia la desaparició d’aquestes sales. Aquest post està dedicat a Mar Escamilla, valenciana, seguidora granota que viu a l’Empordà. Fa temps li vaig regalar aquesta pel·lícula en format VHS, però com la vaig comprar a Baiona, tenia problemes per vore-la, ja que els veïns del nord gasten un sistema de tele o vídeo diferent al d’ací.
Una de les coses que recorde de quan feien cinema al meu poble, era el poder agafar trossets de pel·lícula que queia a terra a la cabina de projeccions, per després mirar-les a la llum i fer volar la imaginació. Aixó passava, sobretot, a les sessions dobles de les tarde d’estiu del “Clarin” i “La Unió”. Anys més tard vaig recordar tot açò al vore a Terrassa el film Cinema Paradiso i sobretot la seva escena final
Una pel·lícula que em va agradar molt en el moment de la seva estrena i encara disfrute molt sentint la BSO de mateixa és aquesta segona pel·lícula dirigida i interpretada per Edward Burns (li arribaren a dir el Woody Allen catòlic). No sé com és que aquest director no s’ha prodigat més; però és normal, a la indústria no crec que li agraden el tipus de films que fa o feia, no gaire comercials. Vos deixe amb la cançó Walls, interpretada per Tom Petty and the Heartbreakers, autor de la BSO i dedique aquesta cançó a Montserrat Hervàs de Sabadell.
Some days are diamonds
Some days are rocks
Some doors are open
Some roads are blocked
Sundowns are golden
Then fade away
But if I never do nothing
I’ll get you back some day
Cause you got a heart so big
It could crush this town
And I can’t hold out forever
Even walls fall down
And all around your island
There’s a barricade
It keeps out the danger
It holds in the pain
Sometimes you’re happy
Sometimes you cry
Half of me is ocean
Half of me is sky
But you got a heart so big
It could crush this town
And I can’t hold out forever
Even walls fall down
And some things are over
Some things go on
And part of me you carry
Part of me is gone
But you got a heart so big
It could crush this town
And I can’t hold out forever
Even walls fall down
Baby you got a heart so big
It could crush this town
And I can’t hold out forever
Even walls fall down
They fall down
Avui també ha mort l’actor Tony Curtis. Malgrat la seu fama de galant, el seu paper més famós va ser vestit de dona.
Avui ha arribat la notícia de la mort del directo americà Arhut Penn, Autor de pel·licules com “Bonnie and Clyde”, “The Chase”, “Little big man” o “The left handed man”. Vos deixe amb el final de “The Chase” amb Marlon Brando, Robert Redford i Jane Fonda.
Era molt jove i vaig passar un cap setmana a Viena (Wien). Eren les possibilitats que teníem amb l’Interrail. L’únic lloc de la ciutat que volia vore per davant d’altres, era la nòria del Prater i la raó era Orson Welles. La càmera que tenia llavors era la típica que et regalaven quan feies la comunió i eixien unes fotos quadrades i xicotetes, a més que en aquella època no tenia ni idea de fotografia (ara un poc més, però seguisc cagant-la moltes vegades). Evidentment vaig pujar a la nòria, amb una mica de por donades les seves dimensions. Però no em vaig penedir d’haver-hi pujat: vaig vore tota la ciutat des de dalt, els palaus, el Danubi (Donau) i vaig sentir-me Joseph Cotten per un moment.
Aquest mes ha fet 90 anys l’actriu irlandesa Maureen O’Hara. Sempre la recordaré com Mary Kate Danaher a The Quiet Man de John Ford, intentant cobrar la dot que els seu germà Will Danaher (Victor McLaglen) no li vol donar a seu futur marit Sean Thorton (John Wayne) i les situacions que açò provoca en en desenvolupament de la pel.lícula