Poetes i músics per la República a Elna
Poc es devien pensar els espanyols que han impulsat l’onada de repressió que vivim d’uns anys ençà, que tindria l’efecte que està tenint: molts catalans del sud han descobert que, a l’altra banda d’una ratlla virtual politicoadministrativa que se sol anomenar frontera, hi ha més Catalunya, la del Nord. I que hi és, i hi és de debò, ho vam poder comprovar fa vuit dies, a la lectura que Poetes i músics per la República va organitzar a Elna.
Hi vam ser, amb la Dolors. Ella va llegir una versió condensada del conte dels sugus de Taula reservada i jo, tres poemes. Primer, “Silenci“, ara en el context de la campanya electoral, una campanya que, a banda de fer-nos retrobar el soroll dels cridaners de míting habituals, ens permet viure, justament, una experiència com qui diu de comunió a la Catalunya Nord i amb la Catalunya Nord.
Després, “Babel”, que ara pot evocar els moments de solitud, l’angoixa i la incertesa de tantes nits d’exili, i que vaig dedicar als exiliats i, en particular, al conseller Lluís Puig, que també participava en la lectura:
Finalment, una vegada més, “Conversa”, dedicat a tots els qui han mort mentre fem el camí de l’alliberament, com Muriel Casals, recordada en la seva intervenció per Lluís Puig:
En acabar, el regidor Pere Manzanares, en nom de la batllia d’Elna, ens va oferir un petit pica-pica. I la festa va continuar gràcies a les cançons que Tomàs Fletxa i Gorka Knörr ens van convidar a cantar. Per la llibertat.