Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent
2.044.038 VOTANTS, EL 90% A FAVOR DEL REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA ( 1r octubre 2017 ). Objectius: Completar la DUI, assegurar la Llengua, institucionalitzar la República i el territori.
Un senzill gest dels votants, el compromís d’aixecar la Independència.
Tres senzills gests, la credibilitat i confiança, el vot i la Independència!
MHP Puigdemont, de veritat li importa no abaixar les persianes de la Nació? Si és així, no ens tracti d’infants, continua anant de catxa amb aquests arguments inflats i buits, però ara, vostè no s’està dirigint a Espanya sinó a nosaltres, el Poble Català que vam votar el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, vinculant, el Primer d’Octubre de 2017 i el vam guanyar. Diu, vostè, en l’entrevista de Vilaweb, que cal que fem un gest molt senzill -un petit esforç, un petit sacrifici- que no costa res, ficar una papereta a la urna, com si fos un caramel i ja està, un caramel que ens pot fer mal de panxa durant quatre anys llargs i pot condicionar tot el nostre futur, d’això no en parla. “Un gest senzill”? Votar qualsevol pretés independentista, fotuts autonomistes tots! No! No volem un gest senzill, ni un petit sacrifici o esforc sinó un gest sumament digne com ho fou el del Primer d’Octubre, convençut i vital. Ni Acció Catalana, ni Alhora sumem, però la Candidatura Puigdemont/Junts, que sí que suma, sembla no estar disposada a fer a la seva altura aquest gest senzill i digne que el 130è President ens demana, o sigui que nosaltres sí, però ell no. M’explico, ell el MHP Carles Puigdemont és el capdavanter que es presenta i ens sol·licita el nostre vot per a salvar Catalunya, ell ho sap i tots en som conscients, sense la Independència Catalunya no té futur, la seva responsabilitat és tan gran com la de tots nosaltres, ell és el que el 10 d’octubre de 2017 va deixar la Independència que acabava de declarar en suspens, per tan la seva responsabilitat és doblement gran. Diu que s’ha penedit de moltes coses i que n’ha demanat perdó, però no es tracta de perdonar res sinó ser plenament responsable d’aquella “declaració” i d’aquell deixar-la en suspens. Creu o no creu en la Independència i en Catalunya? ambdues lligades, és clar. Un capdavanter, fet líder del Poble per les circumstàncies d’aquest Poble, no pot marxar cap a casa, investit o no, deixant el seu Poble a l’estacada, i no parlo de quan va anar a l’exili, sinó que parlo d’ara.
MHP Puigdemont, el senzill fet de demanar-nos un “senzill gest” no salvarà la Nació Catalana que ara més que mai està en perill, cal alguna cosa més per tal de moure tots aquells que el Primer d’Octubre vam votar amb coneixement de causa i amb molta il·lusió i esperança, cal un compromís del líder, un compromís solemne i ben visible per a tots, un compromís en no parar ni abandonar el Poble, investit o no, fins aixecar la Independència suspesa aquell trist i fatídic 10 d’octubre de 2017, un compromís amb el Mandat del Poble de l’1-O, la Catalunya Independent en forma de República.
Sr. Puigdemont, vol per Catalunya el meu vot? Sr. Puigdemont, vol per aixecar les persianes de la Nació el vot dels 200.000 o 700.000 abstencionistes?
Doncs, si és que sí, doni exemple com a líder i capdavanter, comprometis a totes amb aquest Poble, reafirmi el Mandat del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya vinculant, comprometis aixecar la Independència suspesa, comprometis complir i completar la DUI del Parlament Català del 27 d’octubre de 2017, i comprometis oficialment, si potser des de la mateixa Casa de la República a Waterloo, davant de tot Europa, desplegar així que pugui la Llei de Transició Nacional del 6 i 7 de setembre de 2017.
Aleshores tindrà el meu vot aquest 12M de 2024, i el que serà molt més important, recuperarà la credibilitat i la confiança de tants i tants catalans, entre tots ells els 700.000 abstencionistes i el seu vot per poder assolir la Presidència del govern català, per poder restablir la dignitat i la moral de Victòria de tots els catalans.
Aquests són els dos grans “senzills” gests, el compromís del líder i el vot de tots els ciutadans. Han de ser tots dos gests, no un de sol, perquè sinó la confiança, el compromís i la Nació s’enfonsen.
Per favor, no anem de catxa i no ens fem trampes al solitari. Jo votaré! Vostè és comprometrà i ho declararà oficialment? Faci-ho, quan més aviat millor, ens hi va la Nació, ens hi va Catalunya, ens hi va la nostra Llengua i futur!
Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BIC,-Berguedans per a la Independència de Catalunya, 2000.
People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!