Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Arxiu de la categoria: cinema

Frankenstein de Mary W. Shelley.

“…He intentado que Frankenstein me cuente  en detalle la creación del ser; pero sobre este punto permaneció inescrutable.
– ¿Está usted loco, amigo mio? -me contestó- ¿Hacia dónde le va a llevar su absurda curiosidad? ¿Es que quiere  crear, también, un ser diabólico, enemigo suyo y del mundo? Si no, ¿ a dónde quiere ir a parar con sus preguntas? No insista! Aprenda de mis sufrimientos, y no se empeñe en aumentar los suyos.” 

Aquesta és la resposta que dona el Dr. Victor Frankenstein, ja quasi a punt de morir al  capità Walton, davant la seva insistència en saber el procès de creació del monstre. En tota la novel·la no apareix cap descripció de quins processos porten a la creació de l’èsser, res….. ni com aconsegueix la matèria prima per fer-lo. Supose que la intenció de l’autora no era aquesta sinò dedicar-se més a altres aspectes menys cientifícs sobre la creació d’un èsser viu a partir del no res, com diu al subítol de l’obre, “El modern Prometeu”. Però llavors com és que als del cinema els agrada mostrar tants efectes elèctrics, lladres de cossos, etc….? 

Rellesgida després de molts anys. 

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari

El carter sempre truca dues vegades, de James M. Cain.

Tornant a llegir alguns dels clàssics de la col·lecció “La cua de palla”, estic tornant a llegir la novel·la de James M. Cain, traduïda per Manuel de Pedrolo. Així és com descriu la primera aparició de Cora ,Smith o Papadakis?:

“Aleshores la vaig veure. Fins aleshores devia haver estat a la cuina, d’on sortí per tal de recollir els plats bruts. Deixant les formes de banda, no pot pas dir-se que fos extraordinàriament bonica, però tenia una mirada esquerpa i uns llavis tan carnosos que feien entrar ganes de masegar-los-hi” 
 
Molt diferent a com apareix Lana Turner a la “peli”: 

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari

Red Harvest, de Dashiell Hammet.

“La primera persona a quien oí llamar Poisonville a la ciudad de Personville fue un zafrero pelirrojo, en el Gran Barco de Butte……………….Pero unos años más tarde fui a Personville y entonces comprendí mejor el porqué”

Aquest és el començament de l’edició de la editorial Planeta (1985),  d’aquesta famosa novel·la de l’autor americà. Tota una declaració del que es trobarà al llarg de les més de dues-centes pàgines que té. Uns gàngsters que controlen la ciutat i un investigador privat, amb uns mètodes no gaire diferents dels emprats pels seus  contrincants.
D’aquest relat no hi ha adaptació al cinema. El que més s’acosta és la pel·lícula del germans Coen, “Miller’s Crossing”.

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari

Llibre de la jungla, de Rudyard Kipling.

.…Aleshores el minyó sentí una pena dintre seu com mai no l’havia sentida, i, prenent alè, sanglotà, i cara avall se li escorrien les llàgrimes.
-Què em passa? Què em això? -digué-. No vull anar-me’n de la Jungla: no sé que tinc. ¿És que m’estic morint, Bagheera?
-No, Germanet. Això no són sinò llàgrimes com les dels homes -contestà Bagheera- Ara veig que ja ets un home, i no un home-cadell. És cert que la Jungla s’ha tancat per a tu des d’ara. Deixa-les córrer, Mowgli: són llàgimes, només.

Encara falta molt per que Mowgli deixe definitivament la jungla, aquestes lletres encara són del primer capítol de llibre de Kipling, però l’altre dia les vaig escoltar en una “peli” de Peter Weir, Gallipoli. L’oncle del protagonista està llegint als menuts de la casa aquesta història de com Mowgli espanta a Shere Khan i als seus aliats en la lluita pel control de la ramada de llops.
Però aquest llibre no són només les aventures de Mowgli, sinò hi han més històries intercalades entre aquestes: dues històries del ambientades al gels de l’àrtic i altres més sobre altres animals de la jungla hindú o de l’Himalaia, amb el denominador comú de tenir animals humanitzats com a protagonistes.

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari

Avanti, de Billy Wilder.

Carlo Carlucci: In Italy, the lunch hour is from one to four. 
Wendell Armbruster: *Three hours* for lunch? 
Carlo Carlucci: Mr. Armbruster. Here we do not rush to drugstore for chicken sandwich & Coca-Cola. Here, we take our time. We cook our pasta, we sprinkle our Parmigiano, we drink our wine, we make our love… 
Wendell Armbruster: What do you do in the evening? 
Carlo Carlucci: In the evening, we go home to our wives. 

Cinema a l’estiu a la Paramount channel, el gran Wilder. Carlo Carlucci i tots els seus cosins i la famíla Trotta.

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari

Kim, de Rudyard Kipling.

Su padre aseguraba que llegaria el dia en que, arreglándose todo, el cuerno de Kim, seria elevado entre pilares -enormes pilares- de fuerza i belleza. El coronel mismo, cabalgando al frente del regimiento más hermoso del mundo, esperaria a Kim -el pequeño Kim, que tendrá más suerte que su padre-. Novecientos demonios de primera clase que adoraban a un Toro Rojo, sobre un campo verde, acogerian a Kim, si no se habían olvidado de O’Hara…….

En un paperia de Llíria venen llibres de segona mà i l’altre dia vaig comprar una edició d’aquest llibre de Kipling del 1985. Havia vist la “peli” amb l’Errol Flynn fent de Mahbub Alí i una altra versió més moderna amb Peter O’Toole en el paper del Lama roig. 
He trobat aquest video de la “peli”, però està doblat a l’alemany. 

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari