Sembla que com a finals dels segles XIV i inicies del XV podem arribar a tenir tres Papes a la vegada.
Els dedique aquesta cançó d’un grup “gaúcho” de fa molt de temps, de l’època de Joan Pau II:
Avui no toca Fuster, però recordem Roc Casagran al seu llibre L’amor fora de mapa.
“Els millors poemes d’amor s’escriuen des de l’absència perquè si s’està amb la persona estimada hi a altres prioritats.”
L’autor atribueix la frase a Raimon que l’atribueix a un vell professor seu.
“Narcís era un ociós. Quan un no té res a fer, tendeix a observar-se a si mateix. I a força d’autocontemplació, hom acaba trobant-se admirable, bonic i àdhuc digníssim. La resta del mite és igualment fatal.”
Dedicat al músic de l’Alcúdia, Oscar Briz i el seu tema Delicat Narcís.
Ja no te’n cap gens
però encara
en vols molt més
plouen les lloances
i t’ oblides de l’estrès
vols ser adorat,
admirat i desitjat
vols ser apol·lo, eros i goliat
Tot és jo perquè a tu el que
més t’agrada és agradar
miserable criatura
no el deixeu de malcriar
perquè eixa és la seua cura
a que sí mon petit adonis
delicat narcís
Parlen de lo bo que estàs
també de lo bé que ho fas
i et sents mascle
fins a la punta del nas
quanta capacitat
i tot tan ben explicat
l’ego intel·lecte
també es vol acaronat
Tot és jo perquè a tu el que
més t’agrada és agradar
miserable criatura
no el deixeu de malcriar
perquè eixa és la seua cura
si vas nàixer ben dotat
tampoc no és la teua culpa
culte a la personalitat
així és com es ven la burra
a que sí mon petit adonis
delicat narcís
Quin millor resum d’aquest petit llibre de poemes de José Martí, heroi de la independència cubana d’ascendència valenciana, que aquesta cançó cantada per Lucrècia i Andy Garcia:
Guantanamera, guajira guantanamera
Concert de llum en blaus diamants (Cançó per a Ariadna Savall en el dia del seu aniversari)
Amb les mans de filadora trenes l’aire
mentre es descús, del cel, un fil de llum.
¿Quin so té la claror, i el contrallum?
¿Quin és l’acord del vent que no fa gaire
t’acariciava com un aleteig
d’aus i roselles que ja són l’oreig
i la música amb què viatja el temps?
En coneixes el tacte i res no tems
ara que encens les notes de follia
i neix, de dins la dansa, un foc marí.
En el teler del somni vas sentir
un silenci coral que et beneïa
i després un murmuri angelical
que es feia arpegi i escala abismal.
Amb dits d’aigua pentines l’or del sol
i dels seus llargs cabells vola l’estol
de notes que es desfan del pentagrama
per travessar els confins d’un altre cor.
I és així com ens duus fins al tresor
que encercla alguna gota amb cos de flama,
l’origen d’una llàgrima, del mar,
d’aquesta pell de pluja secular
que es confon amb el tracte de les mans
d’Ariadna entre els fils blaus diamants.
Aquest és un llibre juvenil o un llibre per a fanàtics dels Beatles com jo? Per tant, no puc ser objectiu, ja que sóc fanàtic del grup de Liverpool des de que feia el BUP i el recomane per als que a la meua època ja ens deien “jovenes carrozas”.
Un primer amor juvenil narrat al ritme de les cançons de Paul, John, George i Ringo i altres èxits de l’època que vos farà anar de seguida al youtube a escoltar-les. Una sorpresa agradable en la literatura juvenil, que a veure si fa que les noves generacions coneguen un poc més de bona música i no les horribles cançons que ara sonen pels mòbils que porten adherits a les orelles.
Avui, una selecció musical d’aforismes feta per Andreu Valor:
El passat dissabte, dia de Sant Jordi, es va estrenar al teatre Principal de València l’obra de Pau Alabajos El tocadiscos de Fuster, una combinació de teatre i música que comença quan una periodista en una nit de pluja arriba casa Fuster, com li va passar a Josep Pla la primera vegada que va anar a visitar a l’escriptor suecà, per fer-li un entrevista per una revista musical de la capital, en la que vol plasmar les seus opinions sobre el fet musical. L’excusa és perfecta per poder parlar d’altres temes que afecten al nostre país, entre elles les mentides de la transició i així al mateix temps anar intercalant cançons interpretades pel mateix Pau Alabajos i altres cantants com Mireia Vives, Feliu Ventura i Meritxell Gené..
L’escenari representava la casa on vivia l’escriptor a Sueca i allà l’actor Alfred Picó donava vida a un Joan Fuster ja entrat en anys ( a la meua edat!) que va responent amb els seus tocs irònics a les preguntes d’una nerviosa periodista interpretada per Lara Salvador, mentre al voltant estan els músics que van interpretant les cançons de Raimon, Ovidi, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet i altres.Un espectacle que no vos podeu perdre.
Per tant hui no hi ha aforisme, hi ha teatre.
Dedicat a Frank Sinatra, malgrat que no sé si era un bon lector:
O una cançoneta:
Hui toca altra vegada Feliu Ventura:
“Sovint ens diuen que fem cançó denuncia, i això deu de ser perquè els altres fan cançó renuncia.”
Xàtiva, 26 de febrer de 2005.
Ho sent, avui no toca Fuster, toca Feliu Ventura:
I els Antonia Font li feren cas:
Un petit còmic homenatge a la mítica cançó i a la gent que lluita per la llibertat del seu país.
