Un auditori per als ocells, de Cristina Àlvarez Roig
Concert de llum en blaus diamants (Cançó per a Ariadna Savall en el dia del seu aniversari)
Amb les mans de filadora trenes l’aire
mentre es descús, del cel, un fil de llum.
¿Quin so té la claror, i el contrallum?
¿Quin és l’acord del vent que no fa gaire
t’acariciava com un aleteig
d’aus i roselles que ja són l’oreig
i la música amb què viatja el temps?
En coneixes el tacte i res no tems
ara que encens les notes de follia
i neix, de dins la dansa, un foc marí.
En el teler del somni vas sentir
un silenci coral que et beneïa
i després un murmuri angelical
que es feia arpegi i escala abismal.
Amb dits d’aigua pentines l’or del sol
i dels seus llargs cabells vola l’estol
de notes que es desfan del pentagrama
per travessar els confins d’un altre cor.
I és així com ens duus fins al tresor
que encercla alguna gota amb cos de flama,
l’origen d’una llàgrima, del mar,
d’aquesta pell de pluja secular
que es confon amb el tracte de les mans
d’Ariadna entre els fils blaus diamants.
