Entre el Túria i el Ridaura

“És curiós que el flamenc espanyol, tot i tenir-ne la font tan a prop i estar tan divulgat pel género chico, que era gairebé l’únic teatre líric peninsular de l’època, no hagués aconseguit mai de penetrar en aquesta terra nostra, essencialment refractària a la toreria i a la chuleria andaluses i, per extensió, espanyoles. Han hagut d’arribar els nostres dies que vivim, tan barrejats i confosos, perquè fos possible, a redós i amb l’esquer del turisme, una infiltració de quelcom que repugna essencialment a a l’ànima empordanesa. En canvi, les cançons i la parla de les Antilles, retocades per l’agudesa paròdica de la nostra gent, entre els estaments populars hi feren força forrolla i sobretot s’aclimataren profundament entre els tapers.”

!Si a tu ventana llega una paloma,

tratala con cariño, que és mi persona:

coronola de flores, bien de mi vida,

trátala con cariño, que es cosa mia!

!Ay chinita que si.

ay que dame tu amor

ay, si!

vente conmigo, chinita

adonde vivo yo.