Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

El port nàutic de Sant Feliu.

Al port nàutic de Sant Feliu de Guíxols hi ha un racó prou bonic per passejar i  fer fotos. És entrant pel club nàutic i seguint endavant, passant per sota del turó dels Guíxols. Abans hi havia un pal major de vaixell simulat que feia el racó més romàntic. També es podia passejar per una passarel·la de fusta i pegar una volta al turó per sota. Ara està tancada, deu de ser per evitar actes vandàlics.
Aquest post està dedicat a una xica de Bunyol, que ara viu a Viena, Carmen, ja que sempre em va dir que aquest racó li agradava molt.

Publicat dins de racons | Deixa un comentari

Call jueu de Girona

Uns dels llocs que cal visitar a Girona és el Call jueu, que està, aproximàdament a la meitat del carrer de la Força, que puja a la catedral. Podeu passejar pels carrers estrets i visitar el museu del jueus. Sempre que passe per allí no puc resistir la temptació d’entrar a la llibreria del museu. Deprés vos podeu fer una “birra” a l’Excàlibur, o unes tapes al basc d’enfront. Abans hi havia, al davant, un restaurant vegetarià, i també podeu menjar a la creperia bretona, llàstima del tancament de l’Angelot!. Tot acò està prop, pels voltants de la plaça de l’oli. Si enlloc d’anar cap a baix aneu cap a dalt, cap a la catedral, podeu entrar a refrescar-e al Café de l’Arc, un altre bar que val la pena visitar.

Publicat dins de racons | Deixa un comentari

Tolstoi i les proporcions.

A les pàgines 652 i 653 del capítol XIX de la desena part de Guerra i Pau, Tolstoi escriu el següent:

“….Per a Kutuzov era matemàticament clar, tan clar com això: si tenint una peça de menys en el joc de dames continuo fent un joc de canvi, perdré: per tant, no he de canviar.
Quan el meu adversari té setze peces i jo només en tinc catorze, tinc només una vuitena part de forces menys que ell. Però quan haurem canviat tretze peces, ell serà tres vegades més fort que jo.
Fins a la batalla de Borodino, les nostres forces en relació amb les franceses eren com cinc a sis; després de la batalla, com un a dos, es a dir, abans de la batalla cent mil contra cent vint mil; després de la batalla, cinquanta contra cent……..”

En fraccions seria: la primera part, 16 a 14, i si simplifiquem la fracció 14/16 tenim 7/8, una vuitena part més que diu Tolstoi. Si restem 13 peces, tenim ara 3 a 1, i la relació és 1/3, el triple que diu Tolstoi.
A la segona part és vore les equivalències entre les fraccions 100000/120000=5/6, abans de la batalla i 50/100=1/2, després de la batalla.

Gorges del Túria (Chulilla)

La primera vegada que varem anar a Chulilla (Xulella, en valencià) aquest estiu varem pujar al castell àrab. La segona vegada va ser més interessant, varem recórrer les gorges o canyó del Tùria fins al que allà anomenen “El charco azul” (no he volgut posar el llac blau, ja que recorda un pel·lícula molt roin). És un recorregut curt que es pot fer amb xiquets, però recomane anar pel camí de dalt, ja que ara baixa prou aigua pel riu i el vaig haver de travessar algunes vegades mullant-me els peus i amb el xiquet al coll. Al final aplegues al petit llac on hi ha una rudimentària passarel·la de fusta per poder anar per damunt del riu (res a vore amb les passarel·les de ferro que hi han a les gorges del Carançà). Al tornar escoltàrem a Dean Martin cantar la cançò “My rifle, my pony and me” de la pel·lícula de Howard Hawks, “Rio Bravo” 

My Rifle Pony and Me
Duet w/ Dean Martin Previously Unreleased

Sun is sinking in the west
The cattle go down to the stream
The redwing settles in the nest
It’s time for a cowboy to dream

Purple light in the canyon
that is where I long to be
With my three good companions
just my rifle pony and me

Gonna hang my sombrero
on the limb of a tree
Coming home sweet my darling
just my rifle pony and me

Whippoorwill in the willow
sings a sweet melody
Riding to Amarillo
just my rifle pony and me

No more cows to be ropin’
No more strays will I see
‘round the bend shell be waitin
For my rifle pony and me
For my rifle my pony and me
Publicat dins de racons | Deixa un comentari

Conferència a Llíria de Gotzone Mora.

Un dels actes previstos per a les festes de Sant Miquel de Llíria és una conferència de la Secretària autonòmica d’Inmigració i Ciutadania (però no estaven en contra?), Gotzone Mora, titulada “La fiesta valenciana como potenciadora de la integración”. No és pot demanar més, cada vegada em sorprenen més, un conferència sobre la integració dels emigrants i és clar ha de fer-se en castellà, ja que els immigrants són tant inútils que no poden aprendre valencià, segons la nostra Generalitat.
Podeu consultat la seva biografia a:
http://es.wikipedia.org/wiki/Gotzone_Mora

Aixó és una resposta?

´Que me expliquen cómo se hace eso de cerrar el monte cuando sople poniente´

Així contestava el conseller de governació a una pregunta  d’una periodista de  LevanteTV. Si vol saber la resposta que viatge amunt del Sènia, li poden donar algunes solucions: per exemple, a l’Empordà, a l’estiu es tallen els accessos en vehicle a les cales del Crit, cala Estreta i altres a partir de la platja del Castell. Només es pot accedir caminant o en bicicleta. I segur que trobaria altres exemples si buscara experiències d’altres llocs de la península amb més massa forestal que València.
La foto és de cala estreta a Palamós.

Que és un bo?

La generalitat de baix no deixa de sorprendre’m amb la seva imaginació. Avui al diari Levante-emv he vist un anunci del “Bo infantil-Bonollibre”. El text diu “..Per aixó, concedix a les famílies el bo infantil…”
No sé quina variant valenciana utilitzen en conselleria, però bo és un adjectiu per designar que una cosa és bona, ara si es refereixen a donar una ajuda o un abonament a les famílies, ja és un altra cosa.
La qüestió és fer les coses més rares en tal de no dir abonament i no parèixer del nord.

Contradiccions taurines

Mentre els conseller de governació, el manrasano Serafí Castellano, prepara el seu acte d’homenatge a la tauromàquia, el nodo9 treu de la programació els dos programes sobre el mon dels bous, el de punt2 i el de la ràdio. I és que com diuen al nord del Sènia: la pela és la pela.
La notícia és del diari Levante-emv:
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/09/13/rtvv-suprime-programas-taurinos-parrilla/738510.html

Rajoy comentarista

Avui he estat veient a Teledeporte el final de l’etapa dels llacs de Covadonga de la volta ciclista del país veí. M’he trobat al cap de l’oposició al govern, D. Mariano Rajoy, fent de comentarista invitat per la cadena pública. Supose que l’han invitat per la seva afició a l’esport de la bicicleta. La pregunta seria: vos imagineu que el NODO9 invite a Jorge Alarte a fer de comentarista aficionat en alguna retransmisió esportiva? O qualsevol altre polític de l’oposició en les Corts valencianes?

Pont de les Peixateres velles (Girona)

Dotze anys abans de fer de la famosa torre de París que porta els seu nom Gustave Eiffel va fer el pont de ferro (o de les Peixateres velles) a Girona, per damunt del riu Onyar. Sempre m’ha agradat molt passar per damunt d’aquest pont per travessar de la part vella a la part nova de la ciutat. Fer fotos de la catedral des d’aquest pont a travès dels quadrats que formen els ferros del pont. Quadrats, si, són quadrats i no rombes com molta gent diria en vore la seva posició, ja que tenen els 4 costats i els 4 angles iguals. El pont següent, seguint el curs del riu Onyar, el de Sant Agustí, també té una caracterísitica geomètrica curiosa: el terra està entaulellat amb rajoles hexagonals regulars que cobreixen tot el pla.

Publicat dins de racons | Deixa un comentari

Matemàtiques a la premsa

Avui el diari Levante-emv ha publicat un article (més val tard que mai) sobre les Rutes matemàtiques que es fan a la ciutat de València per als alumnes de secundària i els professors de l’especialitat o interessats. Dic tard, perquè crec que es fan des de fa com a mínim 3 anys. Ací deixe l’enllaç de l’article:
http://www.levante-emv.com/valencia/2010/09/12/matematicas-salen-calle/738277.html
i el de les rutes:
http://www.semcv.org/valencia/Rutes/Rutes.htm

Desavantatges de la TDT.

Un dels desavantatges de la TDT és que quan, per culpa del impresentables del NODO9 tallen l’emissió de la TV3 per culpa del futbol o la Formula 1, et tallen els 4 canals i no només el que fan el futbol o els cotxes. La meva paciència amb Telecamps ja s’està acabant: ahir no vaig poder acabar de vore la pel.lícula de la tarda (la nova versió de El tren de les 3 i 10) per culpa d’un partit de 2a B, i no vaig poder vore el partit de l’Athletic club (malgrat que el NODO9 no el feia, ja que tenen vedada l’entrada als camps de 1a divisió). Mal comencem la temporada esportiva si hem de tragar-se els partits per la sexta o el NODO9 ( si els deixen entrar als camps)

Poblat ibèric del far de Sant Sebastià(Palafrugell)

Al meravellòs paisatge del far de Sant Sebastià, a més del far, l’ermita i el restaurant (molt bo l’arrós) hi ha un xicotet poblat ibèric. Està molt ben cuidat i amb bones explicacions. El poblat no serà ni la quarta part del d’Edeta, però val la pena vore-lo per fer un poc d’autocrítica: no hi ha cap tanca, es pot visitar fàcilment, ja que la gent no comet cap acte vandàlic. Moltes vegades es tira la culpa de la mala conservació dels monuments a les autoritats, però no es fa mai cap autocrítica de com tractem la gent el nostre patrimoni. Podria haver un monument així a Llíria, sense ser pintat o maltractat per actes vandàlics?

Publicat dins de racons | Deixa un comentari

El canó de Palamós

Una havanera de José Luís Ortega Monasterio molt cantada per l’Empordà a l’estiu,
pels diferents grups que amenitzen les nits estiuenques als pobles de la Costa Brava.

 

PORT BO & MONTGRINS – EL CANÓ DE PALAMÓS

El Canó de Palamós

El canó de Palamós, ben mirat que n’és d’hermós,
ja fa temps que està callat,
ja fa temps que mira el mar, amb el ventre rovellat,
quatre rodes i un forat.
De la boca del canó només surten els records,
de les guerres d’aquells temps,
quant la gent de l’Empordà, de La Selva i el Vallès,
es mataven per no res.
Escolteu la seva veu, oh canons de tot el mon
i la gent de tot arreu.
No més guerres ni mes morts, no més bombes ni més foc,
soc el canó de Palamós.
Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó
que tranquil està dormint,
Blancs i negres dins del pit, portarien una flor
la Rosa de Jericó.
Escolteu la seva veu, oh canons de tot el mon
i la gent de tot arreu.
No més guerres ni mes morts, no més bombes ni més foc,
soc el canó de Palamós.
Escolteu la seva veu, oh canons de tot el mon
i la gent de tot arreu.
No més guerres ni mes morts, no més bombes ni més foc,
Soc el canó de Palamós,
Soc el canó de Palamós,
Soc el canó de Palamós.

Publicat dins de racons | Deixa un comentari