Els dòlmens de la Serra de l’Albera
Un lloc del nostre país on es poden trobar molts dòlmens és a la Serra de l’Albera entre l’Empordà i el Roselló. Una companya de l’institut, la Dolors Masferrer, i jo varem fer un recorregut pels dòlmens que quedàvem prop del poble d’Espolla, organitzat, sinó recorde mal, pels Amics de l’Albera de Figueres.
Al poble d’Espolla hi ha una cooperativa on la gent de la ciutat compra oli d’oliva i vi. Supose que al ser un poble xicotet i a l’estar la cooperativa fora del poble, aquesta encara ha conservat l’edifici antic (del 1930). A Llíria açò no ha pogut ser, supose que degut al creixement de la mateixa cooperativa, del poble i a l’estar aquesta ubicada en ple centre urbà.
El vi de la bota no era d’Espolla, crec recordar que era de Calonge, del Mas PonsJoan.
Aquest post està dedicat a la Dolors Masferrer que gaudeix ara d’una merescuda jubilació.
Sóc de Benaguasil i tinc 36 anys. He conegut encara les collites de garrofes a tota la comarca, l’olor a garrofa a l’entrada de Llíria, l’olor a ceba a l’entrada de Benaguasil, les vinyes escampades pel secà, a tocar del meu poble, els ametlers, les pereres al regadiu benaguasiler, els albercoquers a Vilamarxant, les carxoferes oneroses… Ara tot ha canviat, ara tot és taronger, ja no hi ha cultius variats ni productes autòctons què poder oferir i gaudir. Les cooperatives es dediquen a la mono-confecció de la taronja i la seva activitat, com la dels pobles del Camp de Túria i els seus camps s’ha empobrit i reduït. Una llàstima.
L’agricultura era una eixida a les situacions de crisi. Ara ja no hi ha moviment, sols atur i desesperança.