marginàlies

A les Illes Balears els treballadors pobres, aquells que tenen feina i cobren un sou que en altres indrets de l’Estat seria prou per viure sense ofecs, ja arriba al 16% del total de la població activa. I creix. No poden passar el mes posant en evidència que el treball ha deixat de ser la primera eina inclusiva. Es tracta, per tant, d’una nova branca de la pobresa a la que el govern de les Illes Balears, a través del seu conseller d’Empresa, Ocupació i Energia, Alejandro Sáez de San Pedro García, es planteja acarar tan sols amb millores fiscals. Poca cosa, tan poca que pot ser no res. No els preocupa gens, els pica més legalitzar construccions per dedicar al turisme i donar branca als catalanoparlants.

Els lloguers i les hipoteques, ho sap tothom, són dos dels elements que més empobreixen els treballadors, a més de la inflació que afecta de ple l’alimentació, tres pressions econòmiques altíssimes que devaluen els sous. I el mateix govern illenc ja ha dit que, sobre els lloguers, no pensa fer res; que ja ho farà el propi mercat. Bona iniciativa social: no fer res.

I l’Ajuntament de Palma, d’altra banda, prepara una “normativa cívica”, li diuen, que prohibirà dormir en les autocaravanes perquè, segons el batle Jaime Martínez, “és indigne”. Cal dir que un bon gruix de les persones que viuen a caravanes tenen contractes de feina. Diu el batle que estant tractant el tema “de rel” i, mentrestant, demana als caravanistes que s’adrecin als serveis socials municipals. Sobre les persones que viuen al carrer o dormen dins el seu cotxe, el senyor batle Martínez no n’ha dit res. I ho deu saber. És estrany, tanmateix. Segurament deu haver decidit no fer res.