Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Rajoy comentarista

Avui he estat veient a Teledeporte el final de l’etapa dels llacs de Covadonga de la volta ciclista del país veí. M’he trobat al cap de l’oposició al govern, D. Mariano Rajoy, fent de comentarista invitat per la cadena pública. Supose que l’han invitat per la seva afició a l’esport de la bicicleta. La pregunta seria: vos imagineu que el NODO9 invite a Jorge Alarte a fer de comentarista aficionat en alguna retransmisió esportiva? O qualsevol altre polític de l’oposició en les Corts valencianes?

Pont de les Peixateres velles (Girona)

Dotze anys abans de fer de la famosa torre de París que porta els seu nom Gustave Eiffel va fer el pont de ferro (o de les Peixateres velles) a Girona, per damunt del riu Onyar. Sempre m’ha agradat molt passar per damunt d’aquest pont per travessar de la part vella a la part nova de la ciutat. Fer fotos de la catedral des d’aquest pont a travès dels quadrats que formen els ferros del pont. Quadrats, si, són quadrats i no rombes com molta gent diria en vore la seva posició, ja que tenen els 4 costats i els 4 angles iguals. El pont següent, seguint el curs del riu Onyar, el de Sant Agustí, també té una caracterísitica geomètrica curiosa: el terra està entaulellat amb rajoles hexagonals regulars que cobreixen tot el pla.

Publicat dins de racons | Deixa un comentari

Matemàtiques a la premsa

Avui el diari Levante-emv ha publicat un article (més val tard que mai) sobre les Rutes matemàtiques que es fan a la ciutat de València per als alumnes de secundària i els professors de l’especialitat o interessats. Dic tard, perquè crec que es fan des de fa com a mínim 3 anys. Ací deixe l’enllaç de l’article:
http://www.levante-emv.com/valencia/2010/09/12/matematicas-salen-calle/738277.html
i el de les rutes:
http://www.semcv.org/valencia/Rutes/Rutes.htm

Desavantatges de la TDT.

Un dels desavantatges de la TDT és que quan, per culpa del impresentables del NODO9 tallen l’emissió de la TV3 per culpa del futbol o la Formula 1, et tallen els 4 canals i no només el que fan el futbol o els cotxes. La meva paciència amb Telecamps ja s’està acabant: ahir no vaig poder acabar de vore la pel.lícula de la tarda (la nova versió de El tren de les 3 i 10) per culpa d’un partit de 2a B, i no vaig poder vore el partit de l’Athletic club (malgrat que el NODO9 no el feia, ja que tenen vedada l’entrada als camps de 1a divisió). Mal comencem la temporada esportiva si hem de tragar-se els partits per la sexta o el NODO9 ( si els deixen entrar als camps)

Poblat ibèric del far de Sant Sebastià(Palafrugell)

Al meravellòs paisatge del far de Sant Sebastià, a més del far, l’ermita i el restaurant (molt bo l’arrós) hi ha un xicotet poblat ibèric. Està molt ben cuidat i amb bones explicacions. El poblat no serà ni la quarta part del d’Edeta, però val la pena vore-lo per fer un poc d’autocrítica: no hi ha cap tanca, es pot visitar fàcilment, ja que la gent no comet cap acte vandàlic. Moltes vegades es tira la culpa de la mala conservació dels monuments a les autoritats, però no es fa mai cap autocrítica de com tractem la gent el nostre patrimoni. Podria haver un monument així a Llíria, sense ser pintat o maltractat per actes vandàlics?

Publicat dins de racons | Deixa un comentari

El canó de Palamós

Una havanera de José Luís Ortega Monasterio molt cantada per l’Empordà a l’estiu,
pels diferents grups que amenitzen les nits estiuenques als pobles de la Costa Brava.

 

PORT BO & MONTGRINS – EL CANÓ DE PALAMÓS

El Canó de Palamós

El canó de Palamós, ben mirat que n’és d’hermós,
ja fa temps que està callat,
ja fa temps que mira el mar, amb el ventre rovellat,
quatre rodes i un forat.
De la boca del canó només surten els records,
de les guerres d’aquells temps,
quant la gent de l’Empordà, de La Selva i el Vallès,
es mataven per no res.
Escolteu la seva veu, oh canons de tot el mon
i la gent de tot arreu.
No més guerres ni mes morts, no més bombes ni més foc,
soc el canó de Palamós.
Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó
que tranquil està dormint,
Blancs i negres dins del pit, portarien una flor
la Rosa de Jericó.
Escolteu la seva veu, oh canons de tot el mon
i la gent de tot arreu.
No més guerres ni mes morts, no més bombes ni més foc,
soc el canó de Palamós.
Escolteu la seva veu, oh canons de tot el mon
i la gent de tot arreu.
No més guerres ni mes morts, no més bombes ni més foc,
Soc el canó de Palamós,
Soc el canó de Palamós,
Soc el canó de Palamós.

Publicat dins de racons | Deixa un comentari

El Corsari (Sant Feliu de Guíxols)

Un dels bars que més m’agrada anar. Fan els millors calamars del mon. Allà hem vist guanyar copes d’europa al Barça, lligues al Barça i al València, però també dues finals de Champions perdudes pel València (el coets els varem llençar igualment, no anàvem a tornar-los a la tenda?) Un bar xicotet i amb un bon ambient que en duu molts bons records.

Publicat dins de racons | Deixa un comentari

Josep Guia

Avui he llegit, que el meu professor de geometria a la facultat s’ha jubilat. Tinc un bon record de les seves classes i dels encontres posteriors que he tingut amb ell en diversos llocs del nostre país, del qual els dos desitgem que siga lliure, malgrat algunes diferències de mètode.
Es retira de les classes, però segur que continuarà amb le seva lluita per la llibertat del nostre país. Sort i endavant, Josep!

Notícia a Levante-emv:
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/09/10/adios-politicos-profesores/737828.html

Llengua en perill

Un article escrit fa uns anys que encara és vigent per desgràcia

Ma mare ja no sap dir bresquilla.

 

Així és, ma mare ja
no diu ni ambresquilla, ni bresquilla, i molt menys préssec. La
castellanització de la societat valenciana ha arribat, fins i tot a la gent
gran, de tal manera que han perdut les paraules pròpies canviant-les per les
que escolten a la televisió (melocotón en almibar) o veuen a les etiquetes del
productes. Ja no diu suc, sinó “sumo”, o es tradueix directament del castellà:
Bons nadals ( en lloc del singular), menjar torró ( tradicionalment en plural,
menjar els torrons), exemples molt adients per a les festes en que estem.
Cantem “villancicos”, evidentment els castellans o andalusos, i s’oblidem de
les nadales, i celebrem la “nit bona”, i s’oblidem de Sant Esteve (o com ara
diuen “san Esteve”), en lloc de la nit de Nadal Llegim el periòdic, quan jo
crec que és més adient dir diari.

Així, es podrien
citar mils d’exemples de la castellanització que està patint la nostra
societat, gràcies als mitjans de comunicació i a la passivitat dels nostres
governants, que sembla més que no els interessa el tema i han decidit no fer
res perquè la nostra llengua desaparegui en unes quantes generacions. Però
també cal fer autocrítica i recordar una 
cita de Abraham Lincoln: “ no et preguntes que pot Amèrica fer per tu,
sinó que pots fer tu per Amèrica” i aplicar-la al nostre cas., que podem fer els
valencians per la nostra llengua? Fàcil, utilitzar-la, no renunciar a ella. En
aquests temps és una tasca difícil, i molta gent no està disposada a fer-la,
però si no la fem nosaltres, ningú ens ajudarà a mantenir la llengua dels
nostres pares i avis ( o “güelos”).

Una vegada, a Prada
del Conflent, vam estar discutint, sobre la definició de qui era català. Moltes
propostes sobre la taula: la pujoliana “qui viu i treballa a Catalunya”, “qui
té els pares catalans”, “qui es considera català” ,posar un DNI català,… però
ens vam quedar amb que és català qui ensenya als fills a parlar català i a
estimar el que és. Crec que és la mes encertada, i més després de comprovar com
gent valenciana de tota la vida, parla al fills en llengua estranya.

 

 

Cala S’Alguer (Palamós)

Un lloc molt bonic per anar a fer snorkel i vore els peixets i altres animals del fons marí és aquesta cala situada dalt de Palamós i abans de la Platja del Castell. En el nom encara conserva l’article salat originari de la Costa Brava. A ciutats com Palamós o Sant Feliu encara hi ha gent major que l’utilitza en el llenguatge oral, més d’una vegada he sentit “sa meva dona”. A Begur encara hi ha més cales que conserven aquest article: Sa Tuna, Sa Riera.

Publicat dins de racons | Deixa un comentari

Penya “Cortada” (Xelva)

Aquesta primavera i estiu estic redescobrint la comarca del Serrans. Una xicoteta excursió per poder anar amb xiquets és pujar a la “Peña Cortada” de Xelva. És el recorregut d’una antiga conducció d’aigua que els romans varen fer per dur l’aigua des de Tuejar al Villar. El tram recomanat és el de l’aqüeducte i els túnels excavats a la roca.

Publicat dins de racons | Deixa un comentari