Entre el Túria i el Ridaura

“Els desmemoriats sempre tenen la consciència tranquil·la.”

Sobretot els que obliden que va passar en aquest país al segle XX.

“Tal com va el món, vindrà un dia en què ser jove serà un mèrit.”

I tant, sembla que ho va encertar de ple. Quan costa independitzar-se avui en dia?

Al mes de febrer o març, no recorde, em vaig trobar aquest llibre al quiosc del carrer Cavallers de Palafrugell, i segurament influït pel lloc i per l’actualitat informativa sobre la guerra a Ucraïna el vaig comprar. En aquest volum, a més de la narració que li dona títol, també està el seu homenots dedicat a Andreu Nin i unes Notes sobre Lenin.

No és del millor que he llegit de Pla, potser el relat principal és massa periodístic i no tant literari com hom esperaria. Crec que Pla descriu millor els ambients i costums mediterranis (Empordà, Itàlia,…) que no pas el món eslau al que viatja en 1925, un anys de transició entre Lenin i el començament de les purgues estalinistes.

El Pla més escriptor ja es veu més a la seua semblança sobre Andreu Nin, però potser li falta més informació sobre el personatge a la que potser ell no podia tenir accés en 1959 quan la va escriure.

¿Estat totalitari?¿No és això una tautologia?

I si a més afegim espanyol?

“L’error d’Antígona fou oblidar que, a l’últim moment, els deus es posen al costat dels poders constituïts.”

I d’això per aquests rodals en sabem molt:

“Sovint s’ha qualificat el cinema d’art de masses. Fora millor dir-ne art contra les masses. Totes les tiranies del nostre temps -nec nominetur- s’han aprofitat del poder estupiditzant del cinema per tal d’esmussar la sensibilitat social i humana de l’espectador. El cinema capitalista es, exactament, l’opi del poble. Els cinemes de propaganda són una altra mena d’opi: amb idèntics efectes ensopidors, però sense somnis agradables.”

Que diria Fuster de la televisió actual o del contingut de moltes xarxes socials?

“El mal d’Europa és que encara hi ha milions de jacobins per civilitzar”

I el que és pitjor, els donen càrrecs:

“No sé per què. Segurament per haver arribat a un bon grau de saturació: de saturació de…., de tot això; no cal especificar-ho. Però és el cas que m’entren unes ganes violentes d’escriure un poema que comence així:

Oh, Senyor, envieu-nos ja els bàrbars!

No els feu merèixer més! ”

“No desertes, rebel·la’t -si pots, és clar.”

Alguns ho obliden quan tenen una poltrona assegurada

Hui no toca Fuster, toca Albert Sánchez Piñol:

“La derrota és una aranya que ens estreny el cor amb vuit potes fredes. Això, això és la derrota:quan l’enemic aconsegueix que dubtem de la veritat.”

Els partits polítics catalans sembla que vulguen oblidar la veritat.

Aquest dissabte es va realitzar al castell de Riba-roja la I jornada sobre la memòria històrica. En aquesta es varen tractar temes, com la repressió franquista al poble i al País Valencià a càrrec de Vicent Gavarda, la construcció de la línia defensiva de la ciutat de València coneguda com la Immediata, el tractament pedagògic del tema exposat pels professors de l’IES El Quint de la ciutat, i testimonis de gent del poble sobre l’època.  A la tarda es va fer una visita a la zona del barranc de les Cabrasses on hi ha restes de fortificacions de la Línia defensiva El Puig-Cara-sols (Immediata) i de pas es va poder fer una visita a les excavacions arqueològiques que s’estan fent a la ciutat visigoda de València la vella.

Durant el matí alguns testimonis varen demanar més implicació de totes les forces polítiques representades a l’ajuntament en aquest tema, objectiu que veig irrealitzable, coneixent el tarannà de la dreta en aquest país.

“Obediència és seguretat.”

Sí, la seguretat de cobrar un sou de la metròpoli per alguns o rebre subvencions per a altres.

“No nacen las ideas de los puños”. És evident. Però les nostres idees són unes altres després de les punyades. Sobretot si son nosaltres els qui les hem rebudes.

Però sembla que alguns, per desgràcia, intenten passar pàgina.

“Em sembla estrany que molts d’aquests que lloen Napoleó menyspreen i blasmen, en canvi, Cabrera. Al capdavall, com a tipus humans -no com a suport d’ideologies ni com a tècnics d’estratègia-, no trobe entre l’un i l’altre més que una diferència:  que Napoleó va matar més gent.”

Massa mite va crear la revolució francesa!

Arribem al versicle LIX famós gràcies al grup argentí Les Luthiers (Marcos Mundstock: Queridos hermanos; hoy vamos a comenzar nuestra reunión con un versículo del libro “Warren tiene todas las respuestas”, que ustedes pueden adquirir en el puesto instalado en el hall del teatro y que dice así: Versículo “Lix”…), ha ha ha.

Una vegada recuperat el llibre d’aforismes després de molt anys:

“Qui està disposat a morir per un ideal està, en el fons, igualment disposat a matar per l’ideal. Totes les doctrines comencen amb uns màrtirs i acaben amb un inquisició.”

Per desgràcia hi ha països que tenen molta experiència en aquest tema i sembla que no aprenen de les errades passades.