Els 74.797 morts per la COVID-19 a Espanya l’any 2020 demostren que Salvador Illa va ser el pitjor ministre de Sanitat de la Unió Europea. Representen 1.579 difunts per milió d’habitants, mentre que a Alemanya van ser 398 morts per milió d’habitants, a França 957 o a Itàlia 1.252. L’activitat econòmica va caure segons la mala gestió de la pandèmia: la pitjor davallada del PIB va ser a Espanya amb un -11,20%, seguida del -9% a Itàlia, el -7,50% a França i el -3,80% a Alemanya.
Nascut el 1966, Salvador Illa és llicenciat en filosofia. Amb 21 anys va esdevenir regidor de la Roca del Vallès, d’on va ser alcalde entre 1995 i 2003. Com a tal va concedir permís al centre comercial “La Roca Village” i a un camp de golf, antecedent del seu interès pel macro-casino “Hard Rock” i el seu complex hoteler. Després, com alt càrrec de la Conselleria de Justícia dels governs tripartits, va gestionar la construcció de les presons de Lledoners, Puig de les Basses i Mas Enric i va dimitir, per raons que no s’han fet públiques, pocs dies abans de la inauguració de la Ciutat de la Justícia.
En tota la trajectòria de Salvador Illa no hi ha cap formació en l’àmbit de la sanitat. Així i tot, el 13 de gener de 2020 Pedro Sánchez el va nomenar ministre de Sanitat. El 31 de desembre la Xina havia comunicat a l’Organització Mundial de la Salut un nou tipus de coronavirus. Quatre dies després Corea del Sud i Taiwan van activar els seus plans contra epidèmies amb mesures de detecció i quarantenes als aeroports. El 6 de gener a Alemanya va posar en marxa el seu Pla federal per contenir la pandèmia i l’aeroport de Heatrow de Londres va delimitar una zona especial per als passatgers provinents de la Xina.
A Espanya es va elegir una persona sense experiència en salut pública, no pels seus mèrits professionals, sinó per la seva fidelitat a la cúpula del seu partit. En contrast als països previsors el “Ministerio de Sanidad” espanyol va negar cap perill d’epidèmia, com ara el Sr. Illa nega la gravetat del conflicte entre Espanya i Catalunya. No volia molestar els poderosos interessos del sector turístic. El seu famós portaveu, Fernando Simón, va assegurar que no existia cap risc d’infecció i va titllar d’irracional l’ansietat social per la malaltia.
La política de negació de la pandèmia, malgrat del primer mort a València a mitjans de febrer, va permetre que el coronavirus s’expandís amb fúria exponencial. Quan tots els països europeus limitaven les aglomeracions i els moviments de persones, es va permetre el viatge d’una multitud d’afeccionats del València a Bèrgam i les grans manifestacions del 8 de març, Dia de la Dona Treballadora. Fins al 14 de març, quan ja se sumaven 200 morts, no es va declarar l’estat d’alarma.
Salvador Illa es projecta com a solucionador de problemes i presenta els presidents independentistes com el súmmum de la ineficiència. Però el president Torra va ser molt més eficaç que Illa en la gestió de la pandèmia. La reconversió dels hospitals i ambulatoris catalans per afrontar els centenars de milers d’afectats pel coronavirus va ser extraordinària, gràcies a la professionalitat i l’abnegació de la seva direcció i personal mèdic. El contrast va ser majúscul en relació amb el caos ministerial a Madrid. Aquesta incapacitat va obligar a implantar el confinament més rigorós d’Europa, amb la caiguda més gran de l’activitat econòmica.
A 21 de març de 2020 Alemanya feia 160.000 proves de COVID-19 setmanals, que van servir per localitzar els contagiats i necessitar unes restriccions menys greus, amb un menor descens del PIB. En canvi, a Espanya només es podien efectuar 30.000 tests setmanals, perquè el Ministeri, que havia centralitzat les compres de material sanitari, havia adquirit 650.000 tests defectuosos a una empresa sense llicència. Ara que s’investiguen les compres de mascaretes en el cas Koldo cal recordar-ho. Durant mesos el Ministerio del Sr. Illa va ser incapaç de proporcional les mascaretes, guants, equips de protecció i la resta d’equipament necessari. Les UCI’s estaven saturades sense els respiradors imprescindibles per salvar la vida de milers de malalts.
Per amagar tanta incompetència al Ministerio de Sanidad va tenir l’estúpida pensada de fer rodes de premsa sobre la pandèmia amb el seu portaveu, Fernando Simón, acompanyat de generals de l’exèrcit i alts càrrecs de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Des que va fer el servei militar obligatori, Salvador Illa sempre ha admirat els uniformats espanyols, segons ell mateix ha declarat. Potser aquesta raó explica per què va ser dels pocs dirigents del PSC-PSOE que el 8 d’octubre de 2017 va assistir a la manifestació de suport als policies i guàrdies civils que van carregar brutalment l’u d’octubre contra pacífics ciutadans.
A qualsevol altre país de la Unió Europea un polític amb aquesta trajectòria s’hauria d’haver retirat. Perquè les elits empresarials i mediàtiques catalanes i espanyoles donen suport incondicional a Salvador Illa, tot i que va ser un causant destacat de la caiguda més gran del PIB, un 11,20% d’un país de la Unió Europea? Perquè aquesta oligarquia no és productiva i exportadora com la de Corea del Sud o l’alemanya, sinó monopolista i especuladora. En aquest sentit la trajectòria d’Illa com a alcalde, com a director d’infraestructures del Departament de Justícia, amb la gestió de les mascaretes en la pandèmia o amb la defensa del Hard Rock demostra compartir la seva manera de fer negocis. D’altra banda ignorar el conflicte entre Catalunya i Espanya, promoure la desmemòria, com fa el candidat socialista, és l’única opció del règim monàrquic: imposar per la força les sentències del Tribunal Constitucional fins que la majoria de catalans es resignin a la provincianització i decadència de Catalunya que aquestes impliquen.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!