Club 7 Cinema

El Jurat del 77è Festival de Canes presidit per Greta Gerwig estarà format per la guionista i fotògrafa turca Ebru Ceylan; l’actriu nord-americana Lily Gladstone; l’actriu francesa Eva Green; la directora i guionista libanesa Nadine Labaki; el director, productor i guionista espanyol Juan Antonio Bayona; l’actor italià Pierfrancesco Favino; el director japonès Kore-eda Hirokazu i l’actor i productor francès Omar Sy. El Jurat tindrà l’honor d’atorgar la Palma d’Or a una de les 22 pel·lícules a Competició, després d'”Anatomia d’una caiguda”, de Justine Triet, atorgada pel Jurat de Ruben Östlund, l’any 2023. Els guanyadors es donaran a conèixer el proper dissabte 25 maig durant la cerimònia de cloenda: així, per fi, el Festival de Canes va fer saber, ahir, la composició del Jurat de la Competició de l’edició d’enguany.

Crèdits de les fotografies: Greta Gerwig © Ben Rayner / Ebru Ceylan © Nuri Bilge Ceylan / Lily Gladstone © Lindsay Siu / Eva Green © Xavier Torres-Bacchetta / Nadine Labaki © Jihad Hojeili / Juan Antonio Bayona © Germán Romani / Pierfrancesco Favino © Pablo Arroyo / Kore-eda Hirokazu © Mikiya Takimoto / Omar Sy © Selly SY.

Quan vaig veure aquesta notícia, la meva primera impressió va ésser ‘Quin Jurat més poc autoral!” i vaig començar a pensar “Però… aquest què hi fa aquí?” “I aquest altre?”. Deixant-ho reposar una mica, m’ha semblat evident que els organitzadors han triat noms cara a la galeria. Començant per la presidenta, Greta Gerwig, que l’han escollida per l’èxit comercial de “Barbie“, encara que té una legió de defensors de les seves virtuts com a cineasta. I en J.A. Bayona, qui certament va presentar “El orfanato” a la Setmana de la Crítica de Canes, però la trajectòria del qual no té res a veure ni amb Canes, ni amb Berlín ni amb Venècia (malgrat que, amb “La sociedad de la nieve” en va cloure la darrera edició, fora de competició i a tall de fi de festa), sinó amb la taquilla i premis d’acadèmies no precisament abonades al cinema d’autor (tot i que em diuen que, malgrat el que dirigeix i personalment, és dels pocs cineastes del mercat espanyol que defensa aferrissadament el cinema d’autor). Sens dubte, és en aquest Jurat pel bon rendiment comercial de, precisament, “La sociedad de la nieve”. També hi ha d’haver tingut un cert pes, en la decisió, compensar l’absència absoluta de cinema ‘espanyol’ en la Selecció Oficial (si exceptuem la presència a Cannes Classics de la còpia restaurada de “Tasio” (Montxo Armendáriz, 1984) -fet aïllat i marginal que el que demostra, una vegada més, són les bones relacions del delegat general de Canes, Thierry Frémaux amb els seus amics del Festival de Sant Sebastià, que han corregut a comunicar que la pel·lícula inaugurarà la secció Klasikoak del proper certamen de Donostia). En certa manera, la presència al Jurat de Pierfrancesco Favino, a qui Canes defineix com l’actor italià més destacat de la seva generació i, malgrat que ha estat en competició a la Croisette en dues ocasions i atresora un premi d’interpretació a Venècia, igualment no deixa de compensar la feble participació del cinema transalpí a la Competició d’aquest any -on només hi ha la cinta napolitana de Paolo Sorrentino-. L’enorme popularitat, a França, de l’actor Omar Sy és també l’explicació que sé trobar al fet que l’hagin fitxat per a aquest Jurat. Mira que l’índia nord-americana Lily Gladstone em va entusiasmar a “Los asesinos de la luna“, de Martin Scorsese, però costa no veure’n la seva selecció justament pel renom guanyat en aquella extraordinària i exitosa pel·lícula, presentada a Canes de l’any passat: quin altre motiu o valor hi hauria? Quant a Eva Green, que és una de les personalitats que em resulten més fascinants d’aquest Jurat, és de les actrius franceses actuals amb més projecció internacional i, tot i treballar també en produccions independents, sovinteja pel cinema ‘mainstream’: no desdiu de la resta de companys, quant a brillar en la vitrina mediàtica del certamen.

Els dos únics cineastes que podrien aportar-hi personalitat autoral són la libanesa Nadine Labaki, que francament té un currículum força magre, i el japonès Hirokazu Kore-eda, les constants artístiques del qual no són precisament les més desitjables en aquest moment -fa la sensació que cada any hagi de ser a Canes i que, com que enguany no deu tenir pel·lícula per a presentar, doncs vinga, al Jurat-.

L’excepció en aquest conjunt és la guionista i fotògrafa turca Ebru Ceylan: Coguionista de la Palma d’Or del 2014, “Somni d’hivern“, Ebru Ceylan va néixer a Ankara. Va començar amb la fotografia de ben jove, fent exposicions individuals i col·lectives a Turquia i internacionalment. Va estudiar cinema a la Universitat d’Istanbul i va dirigir el seu primer curtmetratge “Kiyida” / “On the Edge”, seleccionat al Festival de Canes el 1998. Actriu i directora artística a les primeres pel·lícules de Nuri Bilge Ceylan, “Uzak” (2002) i “Les Climats” (2006), va esdevenir coguionista de “Trois Singes” (Premi a la Millor Direcció 2008), “Hi havia una vegada a l’Anatòlia” (Grand Prix 2011), “Somni d’hivern” (Palma d’Or 2014), “La perera salvatge” (2018) i “Les Herbes Sèches” (2023), totes seleccionades al Festival de Canes. També escriu textos per a diverses revistes d’art i literatura, alhora que continua el seu treball sobre cinema, fotografia i videoart. Sens dubte, la seva trajectòria més reconeguda ha estat la de guionista al costat del seu marit, Nuri Bilge Ceylan.

FOTO DE L’APUNT: J.A. Bayona © Germán Romani

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!