DESAPARICIÓ
Ahir va compareixer Pedro Sanchez a TVE i la barra del personatge el va portar a reconèixer altres víctimes de lawfare a Espanya, on curiosament no anava inclós cap independentista. Alhora aquest defensor de la democràcia ens parla de regeneració democràtica sense esmentar cap mesura,tota una declaració d’intencions.
Aquest personatge ha fet un llistat de víctimes del lawfare espanyol amb polítics d’esquerres, sindicalistes, gent de la cultura, mitjans i periodistes entre d’altres, cap menció per l’independentisme, ha reconegut que calia actuar abans per lluitar contra aquesta màquina del fang i ha carregat contra els mitjans que difonen aquestes mentides. Diu que liderarà una regeneració democràtica sense concretar res i per democratitzar l’Estat. També ha apel·lat a la ciutadania per la seva mobilització contra la degradació política de la dreta i extrema dreta.
De moment cal veure l’abast que tindrà aquest moviment en les eleccions catalanes, sembla per les primeres enquestes que afavoreix Illa i això no seria cap bona notícia per Catalunya, ja que tothom sap que representa i quin es el seu objectiu. El cinisme de Sanchez fa fredat, les principals víctimes de lawfare a Espanya és l’independentisme català i podriem fer una llista molt llarga, i curiosament ni l’ha esmentat, i no ho ha fet perquè ell i el seu partit evidentment estan implicats en aquesta lluita de l’anomenat deep state contra la democràcia catalana. Han inventat informes, acusat candidats que han influit en els resultats electorals com Trias o Mas per posar nomes dos exemples i han empastifat de bruticia el món de l’independentisme amb el suport de l’Estat. Per tant parlar de regeneració democràtica quan el seu partit representa justament el contrari, fa vergonya. El més curiós es que no aporta cap proposta per fer-ho possible, nomes fum con han fet sempre.
Ells son el fang que vol denunciar amb noms actuals com Marlaska, Robles i altres que en un Estat democràtic no podrien representar ningú. El seu partit es una de les eines que el franquisme va utilitzar per la falsa transició, i a Catalunya amb la revolució cap a la independència haviem aconseguit reduïr a la mínima expressió i gràcies a Esquerra i Junts i la seva renúncia a la independència i el seu joc autonòmic al seu costat han tornat a fer crèixer fins al punt de poder guanyar les eleccions catalanes. Tot un despropòsit que ens porta a un gran dilema.
La victòria d’Illa seria una vergonya per Catalunya i un gran perill pel que representa, però donar ales als nostres partits que precisament ho han fet possible també. La ciutadania catalana te una responsabilitat però no te representants de confiança. Tot un problema.