Llibertat, anarquia i un aforisme cada dia CXXI
Tant hi fa un proletari com un respectable senyor de la classe mitjana: tots són televidents, “clients”.
I per tant igualment manipulables.
Tant hi fa un proletari com un respectable senyor de la classe mitjana: tots són televidents, “clients”.
I per tant igualment manipulables.
Tot “nacionalisme” és això: lamentació i reivindicació.
“Mentir bé és un art difícil, que poques persones arriben a practicar amb solvència i dignitat.”
Sort que hi ha poques! Ara, jo crec que el problema és que hi ha massa gent disposada a que l’enganyen una i altra vegada.
La memòria és feroç, sobretot si és memòria de víctima.
Per això alguns volen que oblidem?
Ara li diuen plurilingüisme.
I és que, quan es pot votar, la “despolitització” és una forma de suïcidi civil.
Fuig dels que et et diguen que són apolítics!
Els homes massa “segurs” de la sues “veritat”, el seu “dret”, causen estralls espantosos. Convé que l’espècie no prolifere.
“Endavant: cal insistir, perquè en la insistència trobarem la victòria.”
Malgrat els polítics actuals que tenim!
“La història va ser, al capdavall, origen i substància de tota consciència col·lectiva.”
Enfront del turisme tots som una mica cambrers. Aquest és el risc que ens amenaça: que se’ns enduresca un hàbit maquinalment “servicial”.
“Un sindicat que està en mans dels de dalt -siguen aquests els que siguen- serà sempre un instrument d’opressió classista.”
Això, tret de honroses excepcions, no ha canviat molt des d’aleshores.
Les ortodòxies, els “sistemes”, tard o d’hora, acaben produint una amarga sensació de claustrofòbia.
Potser per això dins de l’actual sistema de partit que hi ha en aquestes terres, només es queden en ells, els mediocres?
“Ves a saber per què, però els pobres acostumen a votar candidatures de dreta. I els rics, també, és clar.”
“La llibertat és un hàbit, i no resulta gens fàcil d’adquirir. Només s’adquireix amb la pràctica!”
Per això des del poder, fins i tot, ens impedeixen aquesta pràctica.