Llibertat, anarquia i un aforisme cada dia XXII
“Ben sovint, gairebé sempre, callar també és mentir.”
Diccionari per ociosos. Joan Fuster
Dedicat a aquells que es diuen equidistants als que Desmond Tutú també els va dedicar unes paraules:
“Ben sovint, gairebé sempre, callar també és mentir.”
Diccionari per ociosos. Joan Fuster
Dedicat a aquells que es diuen equidistants als que Desmond Tutú també els va dedicar unes paraules:
“Els historiadors es pensen que escriuen història. Però tot el que en ells no és erudició – i encara, encara- és política. Política més o menys elevada, però política al cap i a la fi.”
23 de juliol de 1953. (editorial de la revista L’Avenç de febrer de 2022)
La pèrdua més dolorosa
és la d’allò que encara no hem tingut.
Joan Fuster.
Sobretot per a molts polítics que mai tindran el que desitgen: el poder.
La España de charanga y pandereta,
cerrado y sacristía,
devota de Frascuelo y de María,
de espíritu burlón y de alma quieta,
ha de tener su marmol y su día,
su infalible mañana y su poeta.
Fa molts anys Antonio Machado va escriure aquests versos pensant en un futur millor pel seu país. Potser ell ho va escriure pensant en la dreta i els reaccionaris d’aleshores i no en l’esquerra d’aquella època. Ara, el temps sembla no donar-li la raó al poeta i els titulars que es veuen darrerament sobre l’esquerra actual i el tema d’Eurovisió fan pensar que aquesta Espanya de pandereta no morirà mai i l’esquerra espanyola actual fa mans i manegues per mantenir-la ben viva:
Els espanyols no tenen problemes més greus que solucionar?
A mi com a valencià em preocupa més el milió d’euros que ha donat la Generalitat a RTVE mentre Apunt agonitza en la mediocritat.
Hui toca altra vegada Feliu Ventura:
“Sovint ens diuen que fem cançó denuncia, i això deu de ser perquè els altres fan cançó renuncia.”
Xàtiva, 26 de febrer de 2005.
Abans de la guerra el govern de la República comença les obres de l’embassament de Benaixeve (que en aquella època se n’havia de dir Blasco Ibañez) amb el canal que havia de dur l’aigua per augmentar el regadiu al Camp de Túria. La guerra atura les obres que acabaran durant la dictadura feixista en 1950 i aleshores rebrà el nom de embassament del Generalísimo. Però que es va fer del canal projectat. Al llibre de Ferran Zurriaga hi diu:
“Ara calia construir el canal del Túria, però el poder polític de l’Associació d’Agricultors de la Vega de València, que no veia amb bons ulls la construcció del canal per regar el Camp de Túria, atura la construcció. Fins al 1970 no començarien les obres del canal.”
Més de 20 anys? Aleshores durant tot aquest temps per a que collons valia l’embassament de Benaixeve? per regular el cabal només? I algú ha compensat a la comarca aquest retard que l’ha perjudicat econòmicament?O algú pensa fer-ho?
Al llibre de Paul Preston, Arquitectes del terror, a la pàgina 346 hi diu:
“Queipo es va establir al cèntric Hotel Simón.”
En 1982, quan férem el viatge de fi de curs de l’antiga EGB ens varem allotjar en aquest mateix hotel. I anys més tard vaig passar per la porta amb un grup d’alumnes de 4t d’ESO de Sant Feliu de Guíxols quan visitàvem la catedral i la Giralda. Si arribe a saber en aquella època qui s’havia allotjat allà, potser m’haguera pensat el tornar a passar per davant d’aquest hotel del qual tenia bons records.
Ara tampoc crec que siga culpa dels actuals propietaris del local el haver allotjat al que Preston, i ben encertadament, anomena el psicòpata del sud.
Molt interessant aquest llibre que ens narra la història i les característiques d’aquesta petita vall de la Serra Calderona, on estan els pobles de Gàtova, Marines i Olocau. Per la gent de la comarca potser de prou utilitat o per simple curiositat i conèixer millor als nostres veïns i la comarca. Vos deixe amb la reflexió final de l’autor:
“Ens preocupa el futur de la Vall: el nostre territori és molt més que un recurs o espai on fer activitats. El territori que formen els termes de Gàtova, Marines i Olocau és un espai de bé públic, és natura, és cultura, és patrimoni, és llegar. I no tenim dret a devastar-lo, a deixar-lo erm, perquè comprometem el viure col·lectiu i hipotequem el futur de moltes generacions. Per tot això, perquè les actuals dinàmiques territorials del País Valencià semblen allunyar-se de les recomanacions que aconsellen transitar pels camins del desenvolupament sostenible i no pel creixement depredador, cal que els habitants de la Vall participen de les decisions i actuen com a poder polític. I entenem per polític comprometre’ns cívicament.”
Potser hi ha moltes mesures per intentar salvar la serra, però potser sense ser un país independent no les podrem mai emprar i mentre restem dins de la dictadura espanyola no hi ha molt a rascar. Algunes podrien ser: canviar la llei electoral per donar pes a les comarques i no a les províncies que no representen la realitat del país o la més polèmica, que les forces d’ocupació tornen els terrenys de la comarca que varen expropiar durant la dictadura feixista de general Franco, i que afecten molt a aquests tres pobles.
Aquest és sobretot un recull fotogràfic de la part més reivindicativa de la ciutat i del nostre país. Unes reivindicacions que semblen quedar en l’oblit ara que manen els teòricament progressistes. Potser la gent del poble sap el que vol, però els polítics s’encarreguen d’adormir-ho en quan toquen un poc de poder. Si no mireu quin paperot estan fent al nord del Sénia uns que anaven d’independentistes i salva-pàtries i ara s’amaguen a la cadira que ocupen recuperant el pujolià “Això ara no toca”!
No és un aforisme, però allà va:
“El contubernio d’UCD i PSOE vota l’Estatut valencià que no queda gens clar que siga d’autonomia. Però això no té importància. La España de la las autonomias, la LOAPA, i tota aquesta merda pactada, ens situa on érem: on deixà la cosa don Javier de Burgos, quan va dividir el territori de la monarquia en províncies.”
Article “Fuster i Unamuno: identitat i nació” de David Garrido. Revista El temps 1962, 18 de gener de 2022.
Queda clar perquè alguns polítics que fa poc deien que eren independentistes ens volen desmobilitzats?
“La docilitat dels braços que representaven a l’església, nobles i viles reials a les Corts valencianes el 1626, plegant-se a anar a les Corts de Montsó (Aragó), és a dir, fora del Regne, cosa contrària als furs i privilegis dels valencians, contrasta amb la protesta del poble valencià, que va apedregar les finestres del Palau Reial a València i va fer aparèixer alguns cartells a la ciutat on denunciaven el fets.”
Potser aquest diferència entre poble i representants encara es manté actualment, i si no mireu que fan alguns dels nostres representants a les Corts o actualment al Parlament de Catalunya alguns dels polítics que fa poc es deien independentistes. Tot siga per la poltrona!
Després de conèixer les darreres novetats sobre els atemptats del 17A a les Rambles amb les declaracions del comissari Villarejo he recordat al gran Joan Fuster:
“M’odien, i això no té importància; però m’obliguen a odiar-los, i això sí que en té.”
Això inclou atemptats de bandera falsa? Com sembla insinuar el comissari Villarejo?
“Quan encara no havia estat expropiada pels militars i les hortetes hi eren treballades, era un racó tan bonic i pintoresc com Olla.N’hi ha restes medievals, i un conjunt de casetes i corrals ramaders típics de la Calderona, construccions de pedra seca de rodeno de gran valor arquitectònic. En els hortes es collien les famoses pomes de Gàtova, que tenien fama des de temps immemorial, segons ens confirma la toponímia que el document de 1291 ens ha recordat.”
En 1964 es crea la base militar de Marines, i evidentment en plena dictadura feixista fan el que els dona la gana i expropien el que volen destruint part del paisatge de la nostra serra Calderona. Encara són amos de tota una bona part de la muntanya i evidentment el que hi havia allà ho ha deixat perdre amb els seus “jocs bèl·lics”. Com estarà l’aldea de Marmalé? com ens la retornaran si algun dia ho fan? Quan ens lliurarem de l’exercit d’ocupació?