Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

27 d'abril de 2024
0 comentaris

Altres veus: “Rivales” / “Challengers”, de Luca Guadagnino

“Rivales” / “Challengers“, de Luca Guadagnino (“Call Me by your Name”) està protagonitzada per la guapa i habitualment un pèl freda Zendaya (“Euphoria”, “Dune”), el gran Josh O’Connor (“God’s Own Country”, “Only You”, “The Crown”, “La Chimera”) i l’estimable Riff del “West Side Story” spielberguià, l’actor Mike Faist: tots tres protagonitzen un triangle especial. Som al món del tennis professional. Una jugadora reconvertida en entrenadora, la Tashi (Zendaya), ha transformat el seu marit, l’Art (Mike Faist), en tot un campió de Grand Slam; però ara el noi passa per hores baixes i la Tashi decideix ingressar-lo a un esdeveniment “Challenger”, de nivell baix, on, vés per on, ha de jugar contra en Patrick (Josh O’Connor), el seu ex millor amic i antic xicot de la Tashi.

Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

Electritzant i juganer triangle juvenil entre l’amor, el sexe, l’amistat i l’ambició situada en el món competitiu del tennis. Un relat trossejat que es reconstrueix i es solidifica enèrgicament a cada nou flashback. Match Point, en diu Joan Millaret Valls, a X.

(..) Luca Guadagnino traça, amb èxit, una complicada figura geomètrica: un triangle –la relació poliamorosa i carregada de tensió sexual dels tres escandalosament atractius protagonistes– encaixat en un rectangle –la pista de tenis convertida en símil dels quatre angles rectes que componen un llit–. És difícil parlar de “Rivales” amb el cap fred perquè aquesta és una pel·lícula dirigida al (i des del) baix ventre. Una voluptuosa, luxuriosa i promíscua comèdia sexual d’òbvia lectura homoeròtica disfressada de drama esportiu ambientat al món del tenis. (..) El director de “Call me by your name” proposa una experiència immersiva, enganxada a la pell entresuada dels personatges i propulsada tant pel musculós treball de càmera que filma aquests cossos travessats pel desig de triomfar (a la pista i al llit), amb la intensitat d’una final de Grand Slam, com per la sensualitat dels ritmes electrònics de l’extraordinària música de Trent Reznor i Atticus Ross. La desbordant energia eròtica d’aquesta pel·lícula que advoca, juganera, per la substitució de la parella heterosexual monògama per un molt fluid ‘ménage à trois’ es deu també als seus intèrprets (..), n’escriu María Adell Carmona, a la seva crítica per al diari ‘Ara‘.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!