marginàlies

llegir el passat sense cap gràcia
en els mots, sense passió
per poder dir que com més amo,
més esclau, impedeix trobar
el refugi de les paraules
introbables, les que bé saben
que la solitud enforteix
la llibertat, que el fang sedós
espanta el domini del mal
i que l’única veritat
que ens val neix de la poesia