Pedra de tartera, de Maria Barbal.
Publicat el 5 de gener de 2011 per vicent montesinos
A la novel·la més famosa de Maria Barbal (Tremp, 1949), Pedra de Tartera, a la pàgina 130 explica el comentari que li fa una autoritat nacional a la protagonista:
….va dir ell: “Se ha acabado la vergüenza en este país. Gracias a Dios estamos salvados. Esperemos que su conducta no tenga mancha desde ahora. Si sois buenas españolas, nada teneis que temer. Ahora marchense y recuerden lo que les he dicho”. Tenia un bigotí negre i espès……S’esforçaven a fer-nos creure dolents, repetien la mateixa cançò i jo temia per les meves filles……
….va dir ell: “Se ha acabado la vergüenza en este país. Gracias a Dios estamos salvados. Esperemos que su conducta no tenga mancha desde ahora. Si sois buenas españolas, nada teneis que temer. Ahora marchense y recuerden lo que les he dicho”. Tenia un bigotí negre i espès……S’esforçaven a fer-nos creure dolents, repetien la mateixa cançò i jo temia per les meves filles……
Molts del comentaris, anònims la majoria, que es deixen als diaris digitals, blocs,… respiren l’aire d’aquesta resposta donada a la Conxa, la protagonista de la novel·la. Crec que encara s’entesten en fer-mos sentir culpables d’alguna cosa. Jo no sé de que s’hem de sentir culpables. Si ells s’ofenen, el problema és d’ells, no meu.
Publicat dins de el meu país | Deixa un comentari