Club 7 Cinema

La Lola (40) gaudeix d’una vida feliç amb la seva parella, en Bruno, fins que un embaràs inesperat els revoluciona tots els plans. Ella té clar que no vol ser mare, i s’enfronta a les expectatives socials i als temors interns sobre les repercussions d’aquesta decisió. De forma inesperada, en Bruno dubta sobre el seu desig de ser pare, i això fa trasbalsar la recerca de claredat de la Lola sobre el seu futur. Aquesta és la sinopsi de “Mamífera“, la pel·lícula (majoritàriament parlada en català) de Liliana Torres (Vic, 1980) que s’ha estrenat aquest divendres, que protagonitzen Maria Rodríguez Soto (Lola) i Enric Auquer (Bruno), que va guanyar el premi a la Millor Interpretació (María Rodríguez) al SXSW Festival i que s’ha projectat en sessió especial al D’A 2024.

Productora: Distinto Films. DE: Filmax. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, CatalanFilms.

Ser o no ser mare, aquesta és la qüestió, article de Jordi Camps i Linnell, al ‘Full de Sala del Cinema Truffaut‘: (..) En el seu quart llargmetratge, la cineasta Liliana Torres (“Family Tour“, “¿Qué hicimos mal?“) aporta una nova mirada a aquest tema tan adobat en el terreny de la ficció, però ho fa des d’una perspectiva menys tractada i poc explorada, donant protagonisme a aquelles dones que no, no volen ser mares. Un tema complex, pels estigmes i els estereotips que solen sorgir quan se’n parla, i que la directora planteja amb una mirada creïble i versemblant, des d’un punt de vista realista; recolzat per unes interpretacions extraordinàriament naturalistes de la parella protagonista, Maria Rodríguez- Soto i Enric Auquer. (..) A partir de l’anunci d’un embaràs no buscat (l’escena amb el ginecòleg és d’una tensió latent) comencen les indecisions, no perquè ella no ho tingui clar com perquè tot conflueix cap a la pressió social i cultural perquè canviï de parer i vulgui tenir la criatura. Tres dies [imprescindibles, d’acord amb la llei vigent al moment que transcorre l’acció]  «castigats al racó de pensar», com diu ella en sortir de la consulta mèdica, per debatre si ser o no ser mare. Una decisió que li canviarà la vida, decideixi el que decideixi. Una cosa, com bé s’apunta amb el personatge de la mare, que moltes dones en el seu temps (i encara ara en algunes societats) no es podria ni discutir. Amb alguna cosa hem guanyat, la llibertat de la dona de decidir sobre la seva pròpia reproducció o maternitat, d’engendrar o no descendència. I tingui les conseqüències que tingui, com a “Mamífera” se’ns mostra.

“Mamífera”: contra la pressió social de tenir fills, crítica de Paula Arantzazu Ruiz, al diari ‘Ara‘: Vet aquí una pel·lícula a contracorrent. I no només perquè Liliana Torres retrata a “Mamífera” una dona de 40 anys que no vol tenir fills, sinó també perquè posa en escena un d’aquests esdeveniments transformadors, un embaràs no desitjat, i una protagonista que no canvia d’opinió, malgrat les conseqüències. Habitualment, un relat narra un arc de transformació personal, però aquí, encara que la situació posa a prova les conviccions de la Lola, interpretada amb una maduresa colpidora per María Rodríguez Soto, la protagonista no afluixa la corda i es manté ferma en el seu desig de no ser mare. (..) El Bruno, encarnat per un tendríssim Enric Auquer. La naturalitat amb què es relacionen els protagonistes és clarament una de les virtuts de la pel·lícula, però també la sensibilitat amb què Torres presenta els dubtes i l’aplom de la Lola. D’una banda, diverses seqüències oníriques fetes amb collages mostren la seva angoixa i la lluita contra les estructures que pressionen les dones a ser mares –família, amics, la por a la soledat o la publicitat–; de l’altra, la resolució del film és d’una honestedat meritòria, en assumir que un embaràs, desitjat o no, desestabilitza la vida de les dones.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!