Solcades

I si mos trobem al Cuc, Piet, Carrillet, Bruno, i fem baixar los sants i els àngels que als vint mos custodiaven allà on acudiem arreglats, a peu o fent dit, des de Les Cases. I esta nit és la mateixa de fa vint anys, jo assegut a la barra, ara fent una cerveseta, ara un gintònic. I ja n’hi ha prou per a que la vida mos escombre o mos trie, això ja tant se val, que ja estem arreglats. Ja venim arreglats de casa d’Edu, que sempre està oberta, però avui no muntarà, que es queda al Castor.

Per natros la tristesa és dolça i l’alegria encara més. Estem disposats a confessar les nostres penes, estem a punt de tocar els núvols que avui nos mos dixen vore les estreles. Ai, les maneres de dir que les nostres vides han mudat d’univers i jo, ara mateix, estic en condicions de dir que és Déu qui mos ha portat fins aquí, amb cabassos de vesprades a les espatlles com les que he viscut avui. De sol i pluja, en ple mes d’abril, amb dos arcs de sant Martí colgats de la serra Grossa. I no, no he preferit morir, ni he volgut morir de tanta joia. Esta volta no he pensat en la mort per excés d’alegria.

Alcanar, 28 d’abril.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!