Revisionisme o negacionisme.
Acabe de llegir el llibre d’Elena Yeste sobre el revisionisme i la falsificació històrica. Està editat per Pagès editors de Lleida i el títol és L’era de la hipermemòria. És curt i agradable de llegir. Acaba amb el següent paràgraf:
I així, on hi ha hagut violència, massacres, víctimes, emergeixen veus que capgiren les coordenades interpretatives del passat; memòries sepultades que tornen al present amb arguments i retòriques ancestrals; passats nostàlgics, hagiogràfics, irreverents, negacionismes que se’emmirallen amb passats bàrbars, en una època en que tot és relat. Hipermemòria.
Uns dies abans acabava de llegir La guerra cívil espanyola de Paul Preston on ja acusava a alguns “historiadors” de revisionistes (a mi m’agrada més negacionistes) i Elena va més enllà, diu els noms (Pio Moa en el cas de la guerra cívil). Però en dòna molt més exemples: els cas Anna Frank, la Shoa, el genocidi de Ruanda, ……
Un dia després vaig entrar a la llibreria del Centre Bonastruc sa Porta de Girona, on tenen molts llibres sobre el tema jueu i em vaig fixar que hi havia una lleixa dedicada a l’antisemitisme i el negacionisme. Com diu Elena has de llegir aquests autors per poder demostrar les seves mentides.