Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Arxiu de la categoria: el meu país

Incerta glòria, Joan Sales.

….però el pitjor de tot és que no ha estat mai de la vida oficial de Transmissions; ..és Comissari polític!.
No és pas que sigui comunista; no arriba ni a socialista. No era d’aquí que ens venia la consternació, sinò de l’amenaça de noves lates polítiques, de nous cursos d’educació republicana, de lliçons de dret i deures cívics, i en efecte no va trigar gaire a convocar tot el batallò, comandant, oficials, classes i soldats, a la gran sala del castell per clavar-nos un discursàs pedantíssim sobre feixisme i republicanisme. Era a mig discurs, la son ens anava guanyant, quan vet aquí que el comandant es posà dret i amb la cara congestionada i un gran gest del braç va clamar:
– Ells són els dolents i nosaltres els bons. vet-ho aquí tot! Ja ho sabem; no cal que ens ho expliques, que ja estem tips de sentir-ho. Tanca, doncs, el bec i posa’t a fer d’oficial de Transmissions si no vols que t’amarguem la vida. Si no saps, aprèn-ne!

I evidentment, fent discursos no es guanya una guerra.

Discurs d’investidura

“seran objectius fonamentals de la nostra acció de govern continuar
reduint el deute municipal, heretat d’anteriors legislatures,…”

Aquestes paraules estan tretes de la pàgina web de l’ajuntament de Llíria on hi ha la notícia del nomenament de Manuel Izquierdo com alcalde del nostre poble. En ella hi havien uns extractes del discurs d’investidura. Ara jo em pregunte, qui li escriu els discursos al senyor alcalde? el seu enèmic? algú podria recordar-li qui ha manat en Llíria durant els darrers vuit anys, quatre d’ells amb majoria absoluta’

Ibrahim Afellay i el seu poble amazigh

Els habitants originaris de l’Àfrica del nord són els amazics (versió catalana de l’original amazigh), tambè coneguts com berbers. Els àrabs, arribats d’Aràbia en els segle VII per conquerir i islamitzar la zona, van anomenar a la població indigena berbers. Aquest terme, que té connotacions negatives, ve etimològicament del llatí barbari, que significa “fora de la cultura clàssica, no romanitzats, no civilitzat”. Tot i que encara se’ls coneix força pel nom de berbers, ells s’autoanomenen amazics, mot al qual se li atribueix com a significat “homes lliures”. (Els amazics, de Hassan Akioud i Eva Castellano, ed. Cossetània)
La llengua amazigha és una llengua que pertany a la gran família anomenada “afroasiàtica” que conpren tot un conjunt de llengües parlades per per tota l’Àfrica septentrional…. (Diàlegs del CIEMEN: els amazic)
Son musulmans, en general, no?….. La majoria, però no sempre. També hi havien cristians….Heu de saber que van ser els amazics uns dels principals evangelitzadors de Catalunya. El nord d’Àfrica es va romanitzar amb figures tan destacades com Sant Agustí, bisbe d’Hipona….I a Catalunya hi han influït diferents sants cristians vinculats amb el nord d’Àfrica com Sant Pacià, Sant Cugat, Sant Feliu..sants, en general nascuts a l’altra banda del Mediterrani i morts aquí. (Diàlegs del CIEMEN: els amazic)

Doncs el jugador del barça és d’aquest poble i així ho va reivindicar en la cel·lebració de la champions league. Un poble, que no és àrab, ni parla àrab al que tots confonen amb els àrabs. Discriminats al Marroc pel poder pro-àrab i obligats a venir cap ací per poder guanyar-se la vida millor. I quan venen ací els tracten d’àrabs o moros, els donem pamflets en un llengua que no entenen normalment (l’àrab) i es pensem que els fem un gran favor.
Gran Ibrahim, gran per reivindicar al teu poble i així fas més gran, encara, el club on jugues, un club d’un país que ha sofert la colonització d’un altre, com el teu: romans, àrabs, francesos, espanyols (aquests dos últims comuns). Felicitacions i que continues jugant i marcant molts gols al Barça.

Damunt les espatlles dels gegants- Josep Pla i Carrera. V(dedicat a Alejandro Font de Mora)

I finalment -jo feia cinquè de matemàtiques i, gràcies al doctor Vaquer, havia descobert que el català era tan bo com el castellà per fer-ne i per comprendre-les- vaig assistir al curs en què el “Chiqui”, seguint el text de l’Artin, donava la teoria de Galois.

Post dedicat al conseller d’educació de la Generalitat valenciana, que ara vol prohibirmos fer les classes de matemàtiques en la nostra llengua. Sembla que encara estem en temps del Generalísimo. Anem arrere, anem a perdre tot el que havíem guanyat des de l’època descrita en el llibre?

Sang, dolor, esperança. Octavi Viladrosa

“Treu un exemplar de La Vanguardia i obre una pàgina interior on en lletres minúscules, com si es tractès d’un incident banal, el diari diu:
A l’aurora, al camp de la Bóta, ha estat executats setanta rojos separatistas.
– I cada dia igual -segueix en Victor- Es dedueix que durant els primers mesos ha afusellat vint-mil tipus. Vint mil morts a Catalunya, i ni tan sols ho dissimulen”

Extret de llibre d’Octavi Viladrosa: Sang, dolor, esperança. La Generalitat republicana i la primera resistència independentista (1931-1946).
Com és que una cosa que abans admetien, ara no ho volen admetre? Es que llavors els agradava vantar-se d’això? o és que encara confiaven en la victòria nazi a la guerra mundial? Acabada la guerra mundial tot canvia i ja s’intenta amagar-ho tot. I així fins als nostres dies.

Carles Recio es supera cada dia.

Avui he vist al diari Levante un article de Carles Recio parlant del gran escriptor Josep Piera per un homenatge que li fa l’AVL, on solta perles com aquesta:

Por cierto, esta Academia se fundó con la idea de aunar las dos
sensibilidades lingüísticas valencianas, y echamos en falta algún
reconocimiento para los autores del «lado oscuro». Siempre se homenajea a
los escritores unitaristas, y ni se menciona a los de tono «blau». Son
modos injustos de tratar a la minoría sometida.

Evidentment ho fa en un llengua que no és la meva, ni la de Josep Piera, potser és la d’ell. Però a quins autors es refereix? No serà a ell mateix? Reconec que nomès he llegit d’ell “El cavaller encobert”, que no es pot comparar mai (en la meva opinió) a cap llibre de Josep Piera.

Sant Jordi 2011, a Girona i Sant Feliu

Des de l’any 2006 que no vivia una diada de Sant Jordi, i aquesta setmana l’he pogut tornar a gaudir a la ciutat de Girona. Trobava a faltar aquest ambient cultural. Molts el critiquen dient que és comercial, i jo alguna vegada també ho he fet, sobretot amb els “escriptors mediàtics”. Però després de 5 anys, sense trobar res paregut a València (tret de les trobades d’Escola valenciana), un s’oblida de tot i intenta gaudir al màxim d’aquesta jornada.
El matí començà amb una repassada de la premsa mentre esmorzava a la cafeteria L’arc (enfront de la catedral), els especials per la diada de l’Ara i de l’Avui (quina diferència amb la premsa d’ací baix). Després visita a la tenda del museu dels jueus on comprí el llibre “Els taxistes del Tsar” de J.D. Bezsonoff, per passar per les parades del rambla i les llibreries Les voltes i 22. Caigueren “Incerta glòria” de Joan Sales, “Memòries d’un porc” de Santiago Díaz (valencià que viu a Perpinyà). Visita a la tenda del museu del cinema i dinar a la Creperia Bretona, que ara té una delegació a València. A la llibreria Ulyssus vaig comprar el llibre del Kilian Jornet.
A la tarda a Sant Feliu de Guíxols, visita a les parades de la rambla Vidal, ja havia decaigut l’ambient, però Sant Feliu és igual de gran que Llíria i té 2 llibreries ben provistes: La guineu i Roldòs. Igualet que al meu poble!
Així s’entèn com va la nostra societat i altres van prosperant malgrat la colonització espanyola.

Que provincians que som!

Ja tenim el que faltava, l’aeroport de Castelló, per ara sense avions, però és clar s’ha d’inaugurar abans de les eleccions.
Tots contents, cada provincieta amb el seu aeroport. Faça falta o no. Lleida a Alguaire, on ja volen poques companyies. Quants dies de boira fa l’any pel Segrià? Girona-Costa brava amb Ryanair depedència. l’Altet a Alacant, més veterà, però també molt dependent del turisme (potser m’equivoque). Fan falta tants aeroports? Reus al Baix Camp.
Voleu dir que calien els aeroports nous de Lleida i Castellò? Amb aquests diners no s’haguerm pogut fer la via d’ample europeu de mercaderies pel corredor mediterrani?

F. Ibañéz i altres records.

Ahir va fer 75 anys el dibuixant F. Ibañez, l’autor del còmic Mortadelo i Filemon i d’altres més. Durant molts anys vaig devorar les històries d’aquest parell de detectius, sobretot les històries llargues que editava Bruguera. Com no sempre podia comprar el còmic, la millor opció era l’intercanvi d’un còmic per un altre que t’oferia un marxant del mercat del dijous a Llíria. Aixó si, a canvi d’unes poques pessetes o uns “durets”. Aquesta forma de comerç ja ha desaparegutt, però als xiquets edetans ens anava molt bé per poder gaudir dels “Mortadelos” (aquest era el no  que usàvem) o altres còmics d’aquella època.

El reciclatge i la “Dipu”

Hi havia una vegada un fill (o filla) amb una gran consciència ecologista, que practicava el reciclatge a casa seva amb molta cura per no fer les coses malament. El fill (o filla), durant molts anys va inculcar al seus pares aquesta consciència recicladora que hauríem de tenir tots, però ja se sap, a la gent major l’ha ensenyada d’una altra manera. Derprés de molts esforços, ja havia aconseguit que els pares feren a casa un reciclatge mínim del fem.
Un dia el fill (o filla), després de sopar a casa dels pares, es va oferir a baixar el fem al contenidor i va adonar-se’n que a fem normal hi havien dues ampolles de vidre. El fill (o filla) va fer-ho notar a la seva mare i aquesta li va contestar: “mira xiquet (o xiqueta), pels 60 euros que ens fa pagar la Diputació de València per una planta de reciclatge, que ho separen ells”. El fill (o filla) agatxà el cap i llençà tot el fem al mateix contenidor.
Conclusió: Tota una feina educativa de molts anys és pot desfer en un minut gràcies a l’afanys recaptarori dels que ens governen.

Jordi Vera, CDC al nord dels Pirineus?

A vegades sembla que la distància entre Barcelona i Perpinyà és molt més que la que marca l’autopista. Ahir el setmanari El triangle va publicar una notícia denunciant el que fa i desfà el Sr. Jordi Vera a la sucursal de CDC al Rosselló. Sembla que les notícies a Barcelona arriben molt tard. Des de fa molt de temps, aquestes irregularitats han estat denunciades des del Diari de Girona pel periodista figuerenc Alfons Quintà, que ara escriu per aquest diari des de que el feren fora del diari Avui (sembla que molestava massa a certes persones).
Com és que aquestes notícies no passen de Figueres o Girona? no interesen a la capital del país? A València seria ja ciència ficció.

Pau Alabajos al Diari de Girona.

Com sempre, les diferències entre el nord del Sènia i el sud les trobem la gent que cerquem informació en altres llocs. Avui, el diari de Girona ofereix la possibilitat de xatejar amb el cantautor valencià Pau Alabajos. Recorde que aquest diari és del mateix grup editorial que el nostre Levante-emv. Sembla que alguns has superat aixó d’haver estat la “prensa del movimiento” i a altres els costa molt.