Eureka!

A les eleccions al Parlament de diumenge vaig ser candidat d’ERC i vaig participar de la seva campanya electoral. Per això, encara que fos en un lloc discret (el 39 per Barcelona), crec que estic obligat moralment a fer pública quina és la reflexió personal que faig dels resultats obtinguts i què crec que hauríem de fer d’ara endavant.

Els resultats del 12M són un desastre no només per a ERC, que vam perdre 1/3 dels vots i vam passar de 33 a 20 escons, sinó per al conjunt de l’independentisme, que va perdre la majoria absoluta tant en escons (vam recular de 74 a 61) com en vots. Si l’estratègia d’ERC era la d’ampliar la base, hem fracassat es miri com es miri perquè no s’ha ampliat la base ni del partit ni del conjunt de l’independentisme. Tots dos hem reculat.

La reculada és una combinació d’anteriors votants que o bé s’han passat a l’abstenció o bé al PSC, el gran triomfador d’aquestes eleccions. Que la gran majoria dels desencantats amb ERC s’hagin abstingut en lloc d’optar per cap de les altres opcions independentistes també les hauria de fer reflexionar. Però això és cosa d’elles, jo reflexiono sobre el fracàs del meu partit.

Per què ens han deixat de votar? De les tres possibles respostes descarto de ple la que es fa servir més habitualment, que nosaltres som la repera però la gent ha votat malament. Així que la resposta ha de ser una combinació entre que ho hem fet malament i que, més enllà de fer-ho bé o malament, no hem fet el que s’esperava de nosaltres. Crec que la reflexió del passat recent i les conseqüències per al futur immediat han d’anar per aquí.

Un fet positiu dels resultats del 12M és que són tan negatius que no podem continuar fent veure que no n’hi ha per tant o que només són conjunturals. Hem de fer canvis estructurals pregons, no només a ERC sinó al conjunt dels partits independentistes. És positiu que la mateixa nit electoral el nostre cap de llista anés més enllà del clàssic “hem entès el missatge i en prenem nota” i anunciés la primera decisió concreta: ERC passarà a l’oposició, i ho va fer al mateix temps que les ofertes de pacte de govern ens arribaven, literalment, per la dreta i per l’esquerra. La segona gran decisió va arribar l’endemà: el nostre cap de llista, l’actual president de la Generalitat, va anunciar que no prendria possessió de l’escó, amb el que iniciava un relleu de lideratges. No ha passat ni una setmana i la secretària general del partit ha anunciat que no es presentarà a la reelecció, el president del partit que dimitirà després de les eleccions europees, i l’executiva ha convocat un congrés nacional per al 30 de novembre, on més enllà de la presidència i la secretaria general triarem una nova estratègia política. Sis mesos és prou temps per poder repensar estratègies i lideratges de soca-rel. Som-hi!