Entre el Túria i el Ridaura

Comencem l’any Fuster amb una mica d’humor:

Després d’haver llegir Lluny de qualsevol altre lloc vaig comprar a Morella una novel·la anterior del mateix autor de Vilafranca: El guardià de les trufes. En aquesta novel·la l’autor ens descriu al llarg de sis capítols, un inicial, un de final i quatre més estructurats amb les estacions de l’any, la dura vida als masos del Maestrat i els Ports durant la guerra i la postguerra, ja que si no tenien prou feina en lluitar per sobreviure en un hàbitat prou dur, varen aparèixer els feixistes per posar-ho encara més difícil. Tot plegat va anar condicionant la desaparició d’aquest mode de vida fent que la gent abandonara els masos i anara a viure als pobles i sobretot a les ciutats. Una família masovera és la protagonista, i sobretot el sagal i l’avi, ja que el pare no ha tornat de la guerra. Al llarg dels capítols central veiem les feines al mas de cada estació i els personatges que conviuen entre el mas i els pobles, al mateix temps que veien com la política repressiva de la dictadura va tenint les seus conseqüències sobre la vida dels masovers i fent la seua vida al mas cada dia més dura.

Potser ara quan molta gent va caminant i fent rutes dels senderismes per les comarques de l’Alcalatén, els Ports o el Maestrat i es trobar masos perduts o quasi perduts, s’hauria de plantejar la raó d’aquest abandonament i preguntar-se les causes. Potser si saberen que va fer guàrdia civil i altres repressors per la zona es mirarien l’auge actual de l’extrema dreta d’un altra manera i farien més per aturar aquest bogeria.

O des d’un altre punt de vista, potser ara que es parla tant de productes de proximitat, podrien trobar solucions  a aquest problema del despoblament? O continuarem destruint el planeta important menjar de no sé sap on mentre els nostres productors abandonen els seus camps?

Amb els alumnes de dibuix de PMAR hem realitzat un mapa amb l’itinerari de la famosa novel·la de Jules Verne decorat amb fotografies dels llocs o ciutats anomenats en ella.

Quedarà exposat al corredor de la biblioteca.

Donar les gràcies als alumnes implicats i a la seua professora, Júlia López.

Potser llegir-lo tot de colp no és molt còmode, jo no he pogut, però val la pena llegir la primera part del llibre, la que correspon a la vida i memòries del president del Consell per adonar-se’n del trist paper que va tenir el PSOE en la mal anomenada transició. Una manera de fer que sense la complicitat d’aquest partit ( i del PCE) no s’haguera fet com va acabar produint-se. El MH president Albinyana fa memòria i admet les seues errades i encara crec que va ser l’únic president decent que hem tingut en aquest país.Val al pena llegir-lo per adonar-se’n de com els partits i els polítics més mediocres varen pujar i trair les aspiracions d’un poble al que deixaren de banda, i com amb l’excusa de la por al passat varen assentar un règim que es basava en l’anterior. Un règim que fins ara els únics que han tocat els seus fonaments i li han pogut fer un poc de mal som els independentistes catalans. Per això ara amb l’excusa de la por, ara a VOX o altres, volen desactivar-nos amb la complicitat d’alguns polítics locals.