“Josep Lluís Albinyana. Un president sense país”, de Carles X. Senso Vila.
Potser llegir-lo tot de colp no és molt còmode, jo no he pogut, però val la pena llegir la primera part del llibre, la que correspon a la vida i memòries del president del Consell per adonar-se’n del trist paper que va tenir el PSOE en la mal anomenada transició. Una manera de fer que sense la complicitat d’aquest partit ( i del PCE) no s’haguera fet com va acabar produint-se. El MH president Albinyana fa memòria i admet les seues errades i encara crec que va ser l’únic president decent que hem tingut en aquest país.Val al pena llegir-lo per adonar-se’n de com els partits i els polítics més mediocres varen pujar i trair les aspiracions d’un poble al que deixaren de banda, i com amb l’excusa de la por al passat varen assentar un règim que es basava en l’anterior. Un règim que fins ara els únics que han tocat els seus fonaments i li han pogut fer un poc de mal som els independentistes catalans. Per això ara amb l’excusa de la por, ara a VOX o altres, volen desactivar-nos amb la complicitat d’alguns polítics locals.
