El guardià de les trufes, de Fèlix Edo Tena.
Després d’haver llegir Lluny de qualsevol altre lloc vaig comprar a Morella una novel·la anterior del mateix autor de Vilafranca: El guardià de les trufes. En aquesta novel·la l’autor ens descriu al llarg de sis capítols, un inicial, un de final i quatre més estructurats amb les estacions de l’any, la dura vida als masos del Maestrat i els Ports durant la guerra i la postguerra, ja que si no tenien prou feina en lluitar per sobreviure en un hàbitat prou dur, varen aparèixer els feixistes per posar-ho encara més difícil. Tot plegat va anar condicionant la desaparició d’aquest mode de vida fent que la gent abandonara els masos i anara a viure als pobles i sobretot a les ciutats. Una família masovera és la protagonista, i sobretot el sagal i l’avi, ja que el pare no ha tornat de la guerra. Al llarg dels capítols central veiem les feines al mas de cada estació i els personatges que conviuen entre el mas i els pobles, al mateix temps que veien com la política repressiva de la dictadura va tenint les seus conseqüències sobre la vida dels masovers i fent la seua vida al mas cada dia més dura.
Potser ara quan molta gent va caminant i fent rutes dels senderismes per les comarques de l’Alcalatén, els Ports o el Maestrat i es trobar masos perduts o quasi perduts, s’hauria de plantejar la raó d’aquest abandonament i preguntar-se les causes. Potser si saberen que va fer guàrdia civil i altres repressors per la zona es mirarien l’auge actual de l’extrema dreta d’un altra manera i farien més per aturar aquest bogeria.
O des d’un altre punt de vista, potser ara que es parla tant de productes de proximitat, podrien trobar solucions a aquest problema del despoblament? O continuarem destruint el planeta important menjar de no sé sap on mentre els nostres productors abandonen els seus camps?
