Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

On comença l’educació?

Quan
el primer tripartit va formar govern el primer que va fer va ser canviar el nom
al Departament d’ensenyament, anomenant-lo Departament d’educació. En aquell
moment no vaig fer gaire cas, però a vegades el noms ens diuen les coses que
passen en aquesta societat. L’educació comença a casa, a l’escola i als
IES  es pot millorar aquesta i rebre ensenyaments, però difícilment s’educarà.
L’escola, com moltes vegades he sentit dir a Salvador Cardús, no pot assumir
tota l’educació d’un nen, és materialment impossible i durant uns anys sembla
que ho ha intentat fer, amb el fracàs consegüent. Tot açò ho he recordat al
llegir el llibre Cartes d’ Aristòtil al seu fill de Carlos Goñi, editat
per Pagès editors, que a la carta 12 (pagina 77) diu:


L’educació s’ha d’iniciar en la família, perquè sobre els pares recau
l’obligació de preocupar-se perquè  els
seus fills estiguin preparats per la vida. Jo diria més: la família és
essencialment educadora, perquè en el seu si es donen les condicions idònies per
a transmetre els hàbits que poleixen el caràcter, les habilitats socials
imprescindibles, l’amor a la veritat i el bé necessari per a portar una vida
digna. Aquestes condicions que es donen en la família són: l’exemple constant
dels pares, l’ajuda mútua entre tots els membres, el coneixement personal de
cada u, l’afecte i el diàleg. La salut de la família, estimat Nicòmac, serà el
requisit principal de la salut de la ciutat. Plató pensava que la ruïna de la
ciutat vindrà quan la governi un home ignorant; jo crec que tal ensorrada
succeirà quan deixem morir la família.

Publicat dins de educació | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.