Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Els Bretons si que saben les nacions del món.

Una de dels sorpreses d’aquest cap de setmana a l’Empordà és descobrir que la Creperie Bretonne Annaíck té un delegació a València i just davant de la Catedral i el Miquelet. Jo només coneixia la de Girona i la que tenen a Cotlliure, però sembla que el negoci ha prosperat els darrers anys i ara té delegacions a Figueres, Barcelona i València. O siga, que tots el països catalans podem gaudir de les creps, galettes, sidra i altres delícies bretones. Sembla que els bretons tenen un idea més clara del país que els propis catalans.

Girona, altra vegada.

El passat dissabte vaig passar per Girona. Els camps que veies des de la carretera de Palafrugell estaven blancs de rosada i feia fred. Feia molt de temps que no entrava a Girona pel nord i aparquí a la Devesa. La primera parada, un mercat de coses velles i llibres al davant de l’esglèssia de Sant Feliu, al costat de la lleona i després a fer un cafè i llegir la premsa al cafè de l’Arc, enfront de la catedral. Aquest bar, encara resisteix, i que dure, ja que després vaig trobar-me la desagradable sorpresa del tancament de L’Excàlibur i la cafeteria llibreria que hi havia darrere. També ha tancat L’Angelot (aquest ja ho sabia,El Punt ho havia publicat a la contraportada), i el restaurant vegetarià La Polenta, ara és hindú. Massa canvis, per sort encara hi coses que no canvien: La creperia bretona, els torrons de Xixona de la rambla, les tavernes basques, el Bistrot,….. Aquests mesos val la pena visitar l’exposició de l’Obra social de la caixa de Girona sobre els fotògraf Agustí Centelles i la dels 20 anys de la càtedra de filosofia Ferrater Mora de la UdG. Tambè vaig vore una exposició més per fans del cínema al museu del cinema amb fotos d’actors i actrius signades i dedicades a un col·lecionista.

Publicat dins de racons | Deixa un comentari

Revisionisme o negacionisme.

Acabe de llegir el llibre d’Elena Yeste sobre el revisionisme i la falsificació històrica. Està editat per Pagès editors de Lleida i el títol és L’era de la hipermemòria. És curt i agradable de llegir. Acaba amb el següent paràgraf:

I així, on hi ha hagut violència, massacres, víctimes, emergeixen veus que capgiren les coordenades interpretatives del passat; memòries sepultades que tornen al present amb arguments i retòriques ancestrals; passats nostàlgics, hagiogràfics, irreverents, negacionismes que se’emmirallen amb passats bàrbars, en una època en que tot és relat. Hipermemòria.

Uns dies abans acabava de llegir La guerra cívil espanyola de Paul Preston on ja acusava a alguns “historiadors” de revisionistes (a mi m’agrada més negacionistes) i Elena va més enllà, diu els noms (Pio Moa en el cas de la guerra cívil). Però en dòna molt més exemples: els cas Anna Frank, la Shoa, el genocidi de Ruanda, ……
Un dia després vaig entrar a la llibreria del Centre Bonastruc sa Porta de Girona, on tenen molts llibres sobre el tema jueu i em vaig fixar que hi havia una lleixa dedicada a l’antisemitisme i el negacionisme. Com diu Elena has de llegir aquests autors per poder demostrar les seves mentides.

Terol (Aragó)

La primera vegada que vaig visitar Terol em va sorprendre molt, ja que la gent sempre parlava del famós Torico i del famosos amants. Em va sorprendre perquè vaig descobrir l’art mudèjar i em va agradar molt. Abans no li feien cap de promoció, però ara els temps han canviat i a l’autovia que va de Sagunt cap a l’Aragó ja t’inviten a entrar a la ciutat. Fins i tot el nom de l’autovia és autovia mudèjar.

Publicat dins de racons | Deixa un comentari

Circ romà de Tarraco (Tarragona)

Una de les ruïnes que es poden visitar a Tarragona són les restes del circ romà. Només queda una volta del que era el circ complet i costa fer-se una idea de la grandària que podia tenir. Però gràcies al cinema, i en particular a William Wyler i la seva obra Ben-Hur ens podem fer una idea de com era i quina classe d’entreteniments es feien a l’època del imperi. Ara el panem et circenses l’han canviar pel pa i futbol.

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari