Avi Pep

Llegeixo i em sorprenc, ells i elles diuen que no se sorprenen, que molta gent de la seva edat te aquests pensaments, es l’anomenada generació de vidre.

Pels més grans, se’ns pot fer difícil d’entendre, pensem que son una generació que té de tot, però realment ens parem a pensar si aquest jovent ple de negativitat, té la vida que desitja, te la vida que la societat els hi ha promès?.

D’entrada vivim en una societat amb uns estàndards que sovint son lluny del benestar emocional, ens han educat i així ho hem traslladat, potser involuntàriament, als nostres fills i nets, hem de procurar tenir el màxim de coses materials per ser feliços, error, hi ha moltes coses, masses, que quan les tens et dones compte que no aporten res positiu a la vida, o si més no en masses ocasions acaben portant més problemes i més mal de caps que beneficis socials i emocionals, els hem educat en el consumisme més caníbal que existeix … has de tenir de tot i sobresortir als altres.

El típic estudia, treu-te una carrera, idiomes, màsters, tot això et servirà per ser un líder i menjar-te el món, però al final no es així, i lògicament un es pot sentir frustrat al veure que després de dedicar hores i hores a uns estudis que els havien de permetre obtenir el reconeixement i la gloria social, nomes alguns obtenen el premi promès d’una carrera professional envejable, encara que molt sovint buida emocionalment, tot son reptes, tot son objectius, tot es i avui més, el que vas fer ahir ja no compte, i tot plegat es un mai acabar.

Sovint els hi diem que s’esforcin molt, perquè així tindran un futur millor. La societat en general, les escoles, les universitats, els empenyem a estudiar allò que els hi ha de permetre obtenir més resultats, tan d’emoluments dineraris, com de reconeixement professional i estabilitat en un nivell social superior. I tot plegat sense entrar a valorar profundament l’impacte que tenen les xarxes socials, on tot es molt bonic, tot es de color de rosa, però no es real. I per evadir-se d’aquesta realitat inventada, funesta i nefasta, que els hi queda? endinsar-se a fer provatures amb estupefaents? si es així, l’únic que aconsegueixen es el tot el contrari, més pressió, més angoixa, mes soledat i més pensaments negatius.

Reflexionem plegats, quasi sempre ens oblidem que el que toca fer es empènyer al jovent cap a uns estudis, si es que ho volen fer, on puguin gaudir d’allò que aprenen, perquè en cas contrari quan acabin la carrera, es molt possible que de la seva branca formativa, hi hagin tants llicenciats que la majoria ni trobarà lloc on desenvolupar el que ha après, i lògicament no obtindrà ni el reconeixement ni la recompensa promesos. Imatge de geralt a pixabay. (Montpeità 1687 – del 3 al 9 de maig de 2024)