VIA A VIA

Xarxa de transport públic i sostenible

Davant la situació d’emergència climàtica i el col·lapse del transport privat cal una aposta ambiciosa pel transport públic. El tren ha de vertebrar el país i el bus ha ser el complement per arribar fins a l’últim racó del territori. La Generalitat té la clau -i plena competència- per coordinar els recorreguts i horaris de les línies de bus amb els trens; una coordinació inexistent a moltíssims punts del país fruit de l’absència d’aquesta aposta intermodal. A les zones rurals cal apostar per desplegar de forma ambiciosa el transport a demanda i sistemes per compartir cotxe, que siguin d’accés universal i també formin part del sistema de transport públic.

Cal comprendre la mobilitat de persones, no de vehicles, i amb aquesta premissa és possible augmentar tant la capacitat com la seguretat de les carreteres a partir de l’augment de l’oferta de transport públic. Un tren o autobús ple treu molts cotxes de les carreteres. Això no reverteix només en la mera reducció de trànsit sinó en una circulació més segura del conjunt d’usuaris de les carreteres, sense haver-les hagudes d’ampliar. En aquest sentit, ens comprometem a:

• Connectar a través del transport públic totes les comarques entre si, sense dependre de la radialitat de les àrees metropolitanes ni tampoc dels límits provincials. Caldria desplegar una xarxa de busos interco- marcals d’aquestes característiques, amb freqüències suficients per moure’s per anar a treballar o estudiar, entre comarques, sense esperar que es defineixin les noves concessions del transport públic per carretera l’any 2028.
• Integrar tarifàriament tot el transport públic del país, sense una perspectiva radiocèntrica de Barcelona ni privilegis tarifaris per a l’AMB.
• Impulsar una operadora pública de bus per combatre les mancances estructurals a què els monopolis ter- ritorials de companyies de bus han acabat portant. Focalitzar el bus com a sistema d’aportació al ferrocarril o com a sistema principal en zones sense xarxa ferroviària, amb una xarxa de busos integrada entre urbans i interurbans per facilitar el servei als passatgers. Blindar per llei els paràmetres de qualitat dels serveis de bus.
• Fer del ferrocarril la columna vertebral del sistema de transport públic del país, planificada no només per connectar Barcelona. Aprovar un pla de serveis per al conjunt de la xarxa ferroviària amb un programa d’inversions ferroviàries global i integrat, amb una visió de país, al marge de qui en sigui l’operador (FGC, Renfe), en el qual es prioritzin les inversions que poden generar més connectivitat i nous passatgers. Els problemes ni comencen ni s’acaben amb el traspàs de Rodalies. Cal lluitar per un sistema ferroviari cata- là amb autonomia respecte d’una administració espanyola desarrelada del territori. Cal esmenar projectes com l’R-Aeroport que ha impulsat la Generalitat els darrers anys, enfocada a oferir un servei exclusiu i no al servei del funcionament òptim de la xarxa de Rodalies. Per últim, no oblidem projectes molt negatius per al país com el desmantellament de la línia entre Salou i Cambrils o el projecte per desmantellar l’estació de tren de Figueres i el traçat actual de les vies.

• Exigir a l’Estat, abans que la Generalitat n’assumeixi el control, el pagament de totes les inversions que hau- ria d’haver fet en la xarxa ferroviària i que han provocat el lamentable estat en què es troben bona part de les infraestructures de rodalies i regionals.
• Posar en valor els serveis regionals perquè vertebren el territori i fer-los arribar al centre dels pobles, viles i ciutats per on passen. Totes les línies ferroviàries del país no haurien de tenir cap buit de més de 2 hores sense servei en cada sentit.
• Finalitzar l’estudi de les propostes de tren-tram i plantejar-ne un full de ruta. Garantir l’estudi de viabi- litat de les diferents iniciatives i definir-ne els següents passos, concretament fer les reserves de sòl de les alternatives seleccionades.
• Apostar pel transport nocturn: Promoure trens nocturns per tal de reduir el trànsit aeri (cap a la península Ibèrica i cap a l’altra banda del Pirineu).
• Desenvolupar una xarxa ferroviària que relligui el territori dels Països Catalans, tant pel que fa a passat- gers com a mercaderies, que garanteixi la igualtat i l’equilibri territorials. Promoure la preservació i la millora de l’oferta dels trens que travessen el Pirineu (a l’Empordà: Portbou – Cervera de la Marenda; i a la Cerdanya: Puigcerdà – La Tor de Querol – Enveig) i que connecten amb la Franja de Ponent (línia Lleida – Montsó) i amb el País Valencià. Els AVANT han de connectar també amb Perpinyà.
• Impulsar el Corredor Mediterrani sense que comporti la degradació del transport públic. Reivindiquem la prioritat d’invertir i millorar el Corredor Mediterrani, un eix ferroviari estratègic que connecta les principals ciutats de la façana mediterrània. És vital, però, que la seva construcció no hipotequi la disponibilitat de les vies que utilitzen els serveis de Rodalies i regionals al Penedès, el Camp i les Terres de l’Ebre, durant i després de les obres.
• Impulsar la redacció del futur Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya 2026-2046 conjunta- ment amb la redacció del nou Pla de Transports de Viatgers de Catalunya. Aquests plans hauran de plasmar l’ambició del país per a dotar-se d’un sistema de transport públic suficient per a la reducció eficaç de les emissions produïdes per la mobilitat de persones i mercaderies a Catalunya.

• Desplegar el contingut de la llei 21/2015, del 29 de juliol, de finançament del sistema de transport públic de Catalunya per a garantir la viabilitat del sistema i de les inversions que requereix.
• Plantejar un horitzó on Catalunya disposi d’estació de tren en tots els municipis de més de 15.000 habitants.

• Auditar el dispendi de recursos públics en la construcció de la línia L9 (16.000 M d’€).

Alhora

Reestructuració de la xarxa de transport

Volem una Catalunya més equilibrada, amb una xarxa de transport mallada i un desenvolupament urbà policèntric. Per això, cal frenar el creixement urbanístic descontrolat a l’àrea de Barcelona i revitalitzar els centres urbans, especialment de les ciutats mitjanes de Catalunya. Alhora, cal una reestructuració integral del sistema ferroviari, optimitzant l’ús de les infraestructures existents i millorant la connectivitat i eficiència del servei de transport públic.

• Governança i infraestructura ferroviària: assumpció de la titularitat completa de les infraestructures ferroviàries per part de la Generalitat.
• Millora de la seguretat, manteniment i comunicació cap a l’usuari en el transport públic: manteniment regular dels trens i vies, implementació de nous sistemes de comunicació i senyalització. Estacions de trens com a espais segurs.
• Redefinició del transport públic: distinció entre serveis locals, regionals i interregionals, optimitzant els temps de viatge i la connectivitat. Creació de la targeta única integrada per tot Catalunya, eliminació del sistema de zones.