Entre el Túria i el Ridaura

Era molt jove i vaig passar un cap setmana a Viena (Wien). Eren les possibilitats que teníem amb l’Interrail. L’únic lloc de la ciutat que volia vore per davant d’altres, era la nòria del Prater i la raó era Orson Welles. La càmera que tenia llavors era la típica que et regalaven quan feies la comunió i eixien unes fotos quadrades i xicotetes, a més que en aquella època no tenia ni idea de fotografia (ara un poc més, però seguisc cagant-la moltes vegades). Evidentment vaig pujar a la nòria, amb una mica de por donades les seves dimensions. Però no em vaig penedir d’haver-hi pujat: vaig vore tota la ciutat des de dalt, els palaus, el Danubi (Donau) i vaig sentir-me Joseph Cotten per un moment.