Catalunya nord. La llesqueta del septentrió.

Les separacions llargues provoquen desconeixement mutu i més si són de quasi 4 segles. A Madrid i a París varen decidir partir Catalunya cap a l’any 1659 sense consultar abans als súbdits, evidentment, i encara patim aquesta divisió, que sembla accelerar-se durant el darrers anys malgrat alguna llumeneta esperançador que brilla de quan en quan.
En aquest llibre, darrer premi Mitrofan de l’any 2017,l’autor ens explica com està la situació actualment, els aspectes en els que hem avançat i els que han anat a pitjor. A l’hora de repartir culpes, no se’n salva ningú, ni els agressors, ni els agredits, siguen del nord o del sud de l’Albera. Ara sembla que la culpa que tenim els de dins, és més per desconeixement mutu, que una culpa voluntària. L’educació espanyola (malgrat el que l’ensenyament depenga de la Generalitat) i francesa ha fet molt per afavorir aquest distanciament. Però que hi ha gent que des de les seues poltrones que podria fer alguna cosa per afavorir contactes i no ho fa, també és un cosa denunciada al llarg dels capítols del llibre: per exemple, el paper de TV3 i certa premsa que que es diu nacional i s’oblida d’un part del país.
Recomane la seua lectura a tota aquesta gent que quan creua per La Jonquera, es pensa que va a millorar el seu francès i sembla oblidar que hi ha gent allà que parla la mateixa llengua que abans de pagar el darrer peatge de l’AP7.

Aquesta entrada ha esta publicada en el meu país. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.