Entre el Túria i el Ridaura

Aquesta és la descripció que fa Holmes del Dr. Moriarty, els seu enèmic més perillòs. Que dolents que som els matemàtics! 

– Portem bona marxa -va dir mirant per la finestra i fixant-se en el seu rellotge- En aquest moment anem a cinquanta tres milles i mitja per hora.
– No m’he fixat en els pals que marquen els quarts de milla -li vaig respondre.
– Ni jo tampoc. Però en aquesta línea els pals del telègraf estan espaiats a seixanta iardes l’un de l’altre, i el càlcul és senzill.

Només cal una dada: Una milla té 1760 iardes i evidentment una hora té 3600 segons. 

Sherlock Holmes utilitza les matemàtiques, en particular la proporcionalitat geomètrica per intentar resoldre un cas de joventut, abans de conèixer a Watson, al que està contant aquesta història. 
Nota: he traduït del castellà, d’un llibre que es diu “Sherlock Holmes. Sus mejores casos”  de l’editorial Sicidea (biblock) 

 Avui la pàgina d’inici de google és un homenatge al matemàtic Alan Turing. Sense ell, avui no estaríem navegant o potser viuríem sota un règim nacionalsocialista.

Deixe dues curiositats matemàtiques del llibre ( la meva versió és en castellà, en aquella època trobar llibres en català era una Odissea).

Un bon exemples de la proporcionalitat geomètrica en tres dimensions, que val 12 elevat al cub?

Estuve en la Escuela de Matemàticas, donde el maestro enseñaba a sus discipulos usando un método que jamás hubiésemos imaginado en Europa. Se escribia claramente el problema y la demostracion en un oblea delgada, con una tinta compuesta por un colorante cefàlico. El estudiante tenia que tragar esto en ayunas y, durante los tres dias siguientes, no tomar más que pan y agua. Cuando la oblea habia sido digerida, el colorante ascendia al cerebro llevando la solución. Pero el éxito no se ha podido comprobar hasta ahora, en parte por algun error en la composición o en la dosis, y en parte por la perversidad de los muchachos, a quienes aquella especie de bolita de oblea les resultan tan nauseabundas, que la disimulan en la boca y las devuelven antes de que puedan operar; tampoco se les ha podido convencer todavia de que guarden una abstinencia tan prolongada como requiere la prescripción.

Una de les moltes extravagàncies dels s”savis” de la ciutat de Lagado. Potser ho posarè a prova  a les meves classes de resolució de problemes, hehehehe.

Amb aquest paral·lelisme l’autor conta dues històries, la convulsa vida del matemàtic Evariste Galois, al París de la restauració borbònica (Carles X) i la vida d’un professor de matemàtiques català, que participa a les protestes estudiantils durant la caputxinada de Sarrià.

Fragment de “Alícia al país de les meravelles” de Lewis Carroll.

Evidentment si cau en un forat dirigit cap al centre de la Terra, les seves coordenades geogràfiques seran les de l’inici del forat on ha començat a caure, no canvien en tot el recorregut.