Nazis contra matemàtics.
Publicat el 3 de març de 2011 per vicent montesinos
Ja fa temps vaig escriure sobre la dèria dels nazis amb tot el que sonarà a jueu. Vaig escriure sobre el cas de Georg Cantor. Ara parlarè d’un altre cas, el de Fèlix Hausdorff (1868-1942)
Quan el nazis d’Adolf Hitler varen arribar al poder varen començar les purgues de tot el que fòra o semblara jueu. Un dels àmbits va ser el de la Universitat. De 200 professors de matemàtiques que hi havia a les universitats alemanyes, dels quals 98 eren catedràtics, varen ser expulsats 30 professors (15 catedràtics). En 1935 el nombre ja ascendia a 60 expulsats, amb les conseqüències que aixó volia dir per les famílies, alumnes i la mateixa universitat.
Més tard alguns es varen poder acollir a unes clàusules d’exempció per haver demostrat ser bons alemanys durant la Gran Guerra del 1914. Fèlix Hausdorff va poder acollir-se a aquesta clàusula. Però de res li valdria com comprovarà més tard. Primer el varen asfixiar econòmicament (sort que tenia estalvis). En 1941 ja els obligaren, a ell i la seva família, a portar l’estrella groga i varen ser deportats a un camp de concentració a Colònia (pas previ dels camps d’extermini). Després passa a un altre camp de concentració a Bonn, on conscient del futur que li esperava, es va suïcidar, juntament amb la seva dona i la seva cunyada amb un sobredosi de veronal.
Aquesta és una història individual, de les moltes que varen patir el terror nazi. Altres matemàtics, com Richard Courant, Edmund Landau, Emmy Noether o Hermman Wyel, varen ser expulsats de la Universitat de Göttingen amb la consegüent tragèdia personal i el complet desprestigi matemàtic de la Universitat de Göttingen, de la qual David Hilbert era l’ànima. Aquest va poder continuar a Göttingen fins la seva mort en 1943, però ja no va ser el mateix com queda clar amb una anècdota que conten: En un dinar amb el ministre d’educació nazi, aquest li va preguntar a Hilbert “Com va la matemàtica a Göttingen després de ser alliberada de la influència jueva?”, Hilbert va respondre, “Matemàtica a Göttingen? Jo no sé que és aixó”. Sembla recordar a Unamuno amb els franquistes a Salamanca, “Venceréis, pero no convenceréis”. Al funeral de Hilbert només anaren 12 persones, i només dos eren companys acadèmics.
Font: “La poesia de los números” d’Antonio J. Durán (ed. RBA) i wikipèdia.
Quan el nazis d’Adolf Hitler varen arribar al poder varen començar les purgues de tot el que fòra o semblara jueu. Un dels àmbits va ser el de la Universitat. De 200 professors de matemàtiques que hi havia a les universitats alemanyes, dels quals 98 eren catedràtics, varen ser expulsats 30 professors (15 catedràtics). En 1935 el nombre ja ascendia a 60 expulsats, amb les conseqüències que aixó volia dir per les famílies, alumnes i la mateixa universitat.
Més tard alguns es varen poder acollir a unes clàusules d’exempció per haver demostrat ser bons alemanys durant la Gran Guerra del 1914. Fèlix Hausdorff va poder acollir-se a aquesta clàusula. Però de res li valdria com comprovarà més tard. Primer el varen asfixiar econòmicament (sort que tenia estalvis). En 1941 ja els obligaren, a ell i la seva família, a portar l’estrella groga i varen ser deportats a un camp de concentració a Colònia (pas previ dels camps d’extermini). Després passa a un altre camp de concentració a Bonn, on conscient del futur que li esperava, es va suïcidar, juntament amb la seva dona i la seva cunyada amb un sobredosi de veronal.
Aquesta és una història individual, de les moltes que varen patir el terror nazi. Altres matemàtics, com Richard Courant, Edmund Landau, Emmy Noether o Hermman Wyel, varen ser expulsats de la Universitat de Göttingen amb la consegüent tragèdia personal i el complet desprestigi matemàtic de la Universitat de Göttingen, de la qual David Hilbert era l’ànima. Aquest va poder continuar a Göttingen fins la seva mort en 1943, però ja no va ser el mateix com queda clar amb una anècdota que conten: En un dinar amb el ministre d’educació nazi, aquest li va preguntar a Hilbert “Com va la matemàtica a Göttingen després de ser alliberada de la influència jueva?”, Hilbert va respondre, “Matemàtica a Göttingen? Jo no sé que és aixó”. Sembla recordar a Unamuno amb els franquistes a Salamanca, “Venceréis, pero no convenceréis”. Al funeral de Hilbert només anaren 12 persones, i només dos eren companys acadèmics.
Font: “La poesia de los números” d’Antonio J. Durán (ed. RBA) i wikipèdia.
Publicat dins de matemàtiques | Deixa un comentari
