Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Arxiu de la categoria: educació

Damunt les espatlles dels gegants- Josep Pla i Carrera. II

Quantes vegades no havia fet, a casa, a l’escola primària, els sòlids platònics amb cartolina?……No en sabia res, jo, de sòlids platònics. I fins i tot, quan vam estudiar Plató en aquell curs d’història de la filosofia que m’apassionava, ningú no va parlar de la teoria del sòlids platònics. Ningú no va dir res de la teoria platònica del elements que componen l’univers.

Aquest exemple que escriu l’autor al seu llibre reflexa la desconnexió que moltes vegades hi ha entre les assignatures en l’ensenyament secundari, que amb el pas dels anys s’han anat acurtant. També, al mateix llibre parla sobre com en dibuix tècnic fa unes construccions amb regla i compàs i que en geometria (a classe de matemàtiques) veien les propietats d’aquestes construccions, però sempre com coses separades, com si no tingueren cap relació. Ara tot açò s’intenta arreglar amb el concepte de transversalitat, però, jo, personalment crec que aquest concepte i aquestes relacions, són difícils d’entendre quan un és jove, que les va entenent conforme va madurant amb els seus estudis. I és que l’escola té limitacions de temps, que les has de solucionar tu sol amb la teva curiositat i els mitjans de que pugues disposar.

Publicat dins de educació | Deixa un comentari

Damunt les espatlles dels gegants- Josep Pla i Carrera. I

– Los deberes deben  presentarse limpios y aseados, sin tachaduras ni raspaduras. Hay que escribirlos con pluma !Nada de boligrafos! El lápiz lo usarán sólo para hacer anotaciones y aclaraciones.

Aquestes eren les normes del col·legi de Sarriá. I pensar que ara, els alumnes de 2n de batxillerat encara et demanen fer els exàmens en llàpis, quan tenen la selectivitat en unes poques setmanes! Com han canviat els temps! Ni un, ni els altres, en aquest país és tot o blanc o negre, no caben els grisos (els contrastos vull dir, no aquells que vestien aquell uniforme d’aquest color).

Publicat dins de educació | Deixa un comentari

Mubàrak, la Xina i Font de Mora.

Tothom sap els fets recents: Mubàrak talla l’internet a Egipte per intentar evitar els esdeveniments que vingueren després i propiciaren la seva dimissió. Uns dies després la Xina comunista censura la paraula “Egipte” als cercadors d’internet. Aquests fets són coneguts, la premsa ho ha publicat de moltes maneres.
Ara tornem més a prop. Fa un any era al departament a l’hora d’esmorzar i intente entrar al bloc d’Emigdi Subirats, amb la mala sort que en el títol del seu post eixia la paraula “sexe”. Resultat: no puc accedir-hi. Aquest dilluns mentre esmorzàvem cerquen al google la web de La botiga de la cervesa, per vore les cerveses artesanals; resultat, no podem accedir per culpa de paraula “cervesa” supose? Al dia següent la Generalitat de baix ja ha fet efectiu el tall a les xarxes socials, tipus facebook. Parlant amb alumnes, alguns han tingut problemes per poder fer treballs on tenien que cercar informació a la xarxa per culpa de paraules prohibides. I altres casos com considerar pornogràfica un pàgina acabada en .cat de la Generalitat de dalt.
La pregunta, Sr. Conseller Font de Mora, perquè no talla les connexions directament i acabarà abans? Quin perill suposa el facebook per als alumnes? si un alumne s’entretèn a classe i no treballa, la solució no es tallar facebook, ja que l’alumne buscarà altres maneres de perdre el temps. Faci com Mubàrak i així tindrà tots els problemes solucionats amb una tisorada i no calfant-se el cap en quines paraules prohibir i quines webs censurar.

Publicat dins de educació | Deixa un comentari

Bill Gates i l’educació secundària

He tret aquesta història de l’escola Gavina:

 

Bill gates va ser convidat a fer una conferència a
l’institut on havia estudiat l’ensenyament secundari. El seu discurs
s’aplega en aquests onze normes i les cares de mestres i alumnes que, de
segur, esperaven una altra cosa.

REGLA 1. La vida no és justa, acostumbra-t’hi.

REGLA 2. Al món no li importarà la teua autoestima.
Esperarà que aconseguesques alguna cosa, independentment que t’hi sentes
bé o no.

REGLA3. No guanyaràs 5.000 dólars mensuals just després d’haver acabat l’institut. 

REGLA 4. Si penses que el teu mestre és dur, espera a tenir un cap.

REGLA 5. Dedicar-se a servir hamburgueses no et trau
dignitat. Tos iaios tenien una paraula diferent per descriure-ho:
oportunitat.

REGLA 6. Si fiques la pota, no és culpa de tos pares, així que no ploriques pels teus errors, aprén-ne.

REGLA 7. Abans de nàixer, tos pares no eren tan
avorrits com ara. Començaren per fer-se quan hagueren de pagar pels teus
comptes, netejar la teua roba bruta, escoltar com de guai ets i com de
friquis són ells. Així que, abans de començar una lluita de Salvem el
món, la selva o un riu contaminat, inicia el camí netejant les
teues coses: comença per l’habitació, l’escriptori, l’armari, el llit,
la motxilla.

REGLA 8. A l’escola poden haver-se eliminat les diferències entre guanyadors i perdedors, però en la vida real no. 

REGLA 9. La vida no es divideix en semestres ni en
cursos. No tindràs tantes vacances d’estiu en llocs llunyans, i molt
pocs caps s’interessaran en ajudar-te a que t’hi trobes. Tot això ho
hauràs de fer en el teu temps lliure.

REGLA 10. La TV no és la vida real. En la vida quotidiana, la gent de veritat ha d’eixir de la pel·lícula per anar a treballar. 

REGLA 11. Sigues amable amb els ‘NERDS’ (els més
estudiosos de la classe). Existeixen moltes possibilitats que acabes
treballant-hi per algú d’ells. 

 

[vols afegir alguna cosa?, vols dir alguna cosa?, vols fer-ne una reflexió?, vols explicar-te amb una metàfora?

Publicat dins de educació | Deixa un comentari

On comença l’educació?

Quan
el primer tripartit va formar govern el primer que va fer va ser canviar el nom
al Departament d’ensenyament, anomenant-lo Departament d’educació. En aquell
moment no vaig fer gaire cas, però a vegades el noms ens diuen les coses que
passen en aquesta societat. L’educació comença a casa, a l’escola i als
IES  es pot millorar aquesta i rebre ensenyaments, però difícilment s’educarà.
L’escola, com moltes vegades he sentit dir a Salvador Cardús, no pot assumir
tota l’educació d’un nen, és materialment impossible i durant uns anys sembla
que ho ha intentat fer, amb el fracàs consegüent. Tot açò ho he recordat al
llegir el llibre Cartes d’ Aristòtil al seu fill de Carlos Goñi, editat
per Pagès editors, que a la carta 12 (pagina 77) diu:


L’educació s’ha d’iniciar en la família, perquè sobre els pares recau
l’obligació de preocupar-se perquè  els
seus fills estiguin preparats per la vida. Jo diria més: la família és
essencialment educadora, perquè en el seu si es donen les condicions idònies per
a transmetre els hàbits que poleixen el caràcter, les habilitats socials
imprescindibles, l’amor a la veritat i el bé necessari per a portar una vida
digna. Aquestes condicions que es donen en la família són: l’exemple constant
dels pares, l’ajuda mútua entre tots els membres, el coneixement personal de
cada u, l’afecte i el diàleg. La salut de la família, estimat Nicòmac, serà el
requisit principal de la salut de la ciutat. Plató pensava que la ruïna de la
ciutat vindrà quan la governi un home ignorant; jo crec que tal ensorrada
succeirà quan deixem morir la família.

Publicat dins de educació | Deixa un comentari