En aquest petit (de mida) assaig Joan-Lluís Lluís aprofita el mite bíblic de la torre de Babel per a explicar-nos la diversitat lingüística, els perills que s’enfronta i el seus avantatges enfront de la seua desaparició en favor d’unes poques llengües amb estats potents al darrere, a més del possibles perills que això comportaria. Una petita joia de l’autor de Perpinyà.
A la fira de llibres d’intercanvi que muntem per Sant Jordi a l’institut vaig trobar aquesta breu però interessant història dels àrabs. El més curiós és que quasi totes les fonts i textos mencionats són d’autors àrabs.
Potser alguns l’haurien de llegir per almenys saber distingir entre un àrab, un amazic, un persa o un turc.
Uns dels primers llibres de l’editorial Sembra va ser la novel·la de Feliu Ventura, Com un record d’infantesa, on ens contava una història entre Alcoi i Xile vinculada amb la dictadura del feixista Pinochet. A la fira del llibre de Riba-roja de Túria vaig trobar una novel·la més dirigida cap al públic juvenil amb un plantejament similar. En aquest cas es canvia Alcoi per Gandia (l’autora és d’Almoines) i si en la primera hi surt la música d’Ovidi, en aquest cas la música que surt és la de Victor Jara i de rebot, Raimon.
En aquests temps on molta gent no sap o no recorda ni el que va passar fa un any, potser caldria recomanar aquest llibre als que no coneguen que va ser la dictadura feixista del general Pinochet a Xile, i de pas la que varem patir ací al segle passat (tampoc fa tant).
Es necessari mantenir el Via Crucis nacional-catòlic per la seua estètica que hi ha al paratge del Santuari? al segle XXI encara rendint homenatge al feixisme?
M’he negat a fer fotos d’aquestes horripilants escultures i creus que hi ha al camí que puja per continuar després cap al Montmajor.
Bastian es va amagar en un magatzem de la seua escola per llegir La història interminable i així començar una de les aventures (llibre o pel·lícula) que varem conèixer de jóvens. En aquest cas el protagonista, Alan, després de ser expulsat de classe de matemàtiques va a para a una altra aula-magatzem que el durà al planeta Mathland on descobrirà que les matemàtiques no són tan difícils com la gent es pensa i en una barreja de lliçó matemàtica i episodi de Bola de Drac, salvarà aquest planeta d’un greu perill i podrà tornar a la seua vida normal, però ara gaudint un poc més de les classes de matemàtiques i, sobretot, perdent la por a equivocar-se, ja que moltes vegades de les errades s’aprèn si tens ganes de saber.
Molt recomanable per alumnes d’educació secundària
A Llíria mentre uns fem cultura, altres fan altres coses:
A més per per aquestes bestieses els veïns a saber on haurem de deixar el cotxe i envoltaran la biblioteca municipal: cultura envoltada de barbàrie. I l’ajuntament mirant cap a un altre costat!
Vaig trobar-me aquesta novel·la la Papereria Miquel de Llíria i com és del poc que li porten en català i el tema sempre m’ha atret la vaig comprar. Potser si la gent comprara més llibres i, sobretot, en la nostra llengua, el propietari s’arriscaria a tenir més oferta que la típica dels llibres de lectura dels dos instituts del poble.
La història està prou bé i a més està narrada des dels diferents punts de vista de part dels seus personatges: la filla de la protagonista, les famílies jueves i el soldat alemany desertor que vol tornar a casa, tot per a confluir a la part final amb narració de la filla. Potser he llegir llibres molt millors sobre la Shoa, però aquest és recomanable, sobretot per a la gent més jove (ahir una alumna de 4t d’ESO em va dir que l’havia llegit).
Hegoak ebaki banizkion
nerea izango zen,
ez zuen aldegingo.
Bainan,
honela
ez zen gehiago txoria izango
eta nik…
txoria nuen maite.
Després de la molt agradable sorpresa de No hi havia a València… l’autora alcoiana ens delecta amb aquesta petita joia literària que és aquesta novel·la editada per Sembra llibres. En ella Mercè ens conta com un xic ha de fer front a la mort de la mare i intentar saltar o trencar el mur que ell mateix s’ha posat al davant i, com dirien els de Pink Floyd no posar Another Brick on the Wall. Però per aconseguir-lo ha de cercar l’ajuda a Berlín, una ciutat que també va tenir un altre mur que enderrocar, aquesta vegada real, i al mateix temps trencar altres murs que per desgràcia sembla que tornen com el de la xenofòbia, el racisme o la violència contra les dones.
Al mateix temps l’autora, aprofitant que la trama passa per Alemanya, ens fa un petit esbós de qui era Virtudes Cuevas, una dona de Sueca que va sobreviure al camp de Ravensbrück i que sembla que encara no ha tingut el reconeixement que es mereix al seu poble, com els passa a molts altres i, que sembla que durant uns anys ho tindran difícil d’aconseguir.
Una bonica història que crec que molts jovens haurien de llegir, igual que la seua anterior novel·la.
Fa unes setmanes una de les autores, Laura Bellver, va presentar aquest petit llibre al Casal Jaume I de Llíria i varem parlar sobre ell i sobre el feminisme al nostre petit país. A la xerrada, i al llibre, es va intentar fugir de les personalitats individuals i es va intentar fer una visió més global de la història del feminisme al País Valencià, donant més protagonisme a les dones anònimes que ha lluitar pels seus drets, de manera individual o a través de diferents associacions durant els darrers dos segles fins l’actualitat.
Una petita joia de menys de cent pàgines i un gran encert de l’editorial Sembra que ja va per la tercera edició.
Diuen que aquesta és l’única biografia de Vicent Andrés Estellés, el fill del forner que feia versos. Com pot ser que en aquest país no s’ha fet una aproximació biogràfica del gran poeta del poble? Pau Alabajos ho fa en aquest volum. Però no penseu en trobar una biografia de dades ordenades a l’estil d’un historiador o periodista cultural, és la biografia d’un poeta feta per un músic que ha musicat molts dels seus versos. En aquest llibre trobareu versos, música, sensacions i sentiments que la figura del poeta evoca al músic de Torrent, a més de les dades biogràfiques essencials per entendre l’obra del poeta de Burjassot i com aquesta encara es valora a l’actualitat.
Una bona manera de commemorar l’any Estellés ara que les institucions en mans del feixisme que el poeta va combatre li han girat l’esquena l’any del centenari del seu naixement (1924-2024)
No espereu trobar ací la biografia del guerriller de Vallibona que es va fer famós per qüestions totalment alienes al seu ideari polític. La seua vida no és la d’un destacat guerriller del maqui, ni la de cap lider de l’oposició armada contra el franquisme. Però per desgracia la propaganda feixista del regim el va utilitzar indignament per als seua propòsits i, potser per aquesta raó, el llibre porta com a subtítol “la dignitat robada”. L’autora, un neboda del maqui, no ens relata la seua vida sinó ens fa una explicació de com s’ha intentat recuperar i dignificar la figura d’una persona, víctima de la dictadura, que va intentar lluitar per contra la injustícia i al mateix temps demostrar que era un persona que qualsevol altra. Dignificar un figura que la propaganda feixista, tant en temps de la dictadura com en temps posteriors havia maltractat; desmentir totes les mentides que s’havien dit sobre ell i la seua família, que també va ser víctima d’aquesta dictadura feixista; i obrir els ulls a la gent sobre el que realment va suposar el franquisme per aquest país.
Un gran relat en menys de 100 pàgines, però que amaguen una gran feina al darrere de investigació i recuperació de la història que el feixisme ens ha amagat, fins i tot a la mateixa família del protagonista. Ja hi ha prou d’aquests temps de silenci!
“Qui gosaria dir-me que soc lliure quan els meus amics més orgullosos encara són a les presons d’Espanya?”
Una selecció d’articles i escrits d’Albert Camus o relacionats amb ell on s’intenta exposar el seu pensament proper a l’anarquisme llibertari o almenys contrari al Stalinisme d’alguns intel·lectuals d’època que es feien dir progressistes i que el seu anti-americanisme els feia mirar cap a un altre costat quan els crims venien de l’altre costat del teló d’acer. També ens mostra la seua solidaritat amb la República espanyola i la seua oposició al reconeixement de règim franquista per part del les potències occidentals, en especial la seua entrada a la UNESCO.
Més informació a https://www.vilaweb.cat/noticies/albert-camus-escrits-llibertaris/
El meu antic company de feina va escriure fa molts anys aquest llibre per acostar la filosofia a la gent més jove i no tan jove. Un locutor de ràdio, una mica fart de la rutina de la seua feina donant els notícies del món, decideix piratejar l’emissora on treballa i amb nocturnitat fer un programa de ràdio per parlar de la filosofia i els seus protagonistes. I així, cada nit, fins que arriba el personal de neteja, va parlant de al filosofia des dels seus orígens, captant l’atenció d’alguns oients noctàmbuls que acabaran essent els veritables protagonistes del programa i tot acabarà amb un final digne de Sòcrates, el filosof no el futbolista.
