Llibertat, anarquia i un aforisme cada dia CLXXII
Tot sistema, poder o condició que s’atrevisquen a emmudir el teu somriure, m’obliguen a declarar-me “insurrecte”
Andreu Valor (Insurrecte)
Tot sistema, poder o condició que s’atrevisquen a emmudir el teu somriure, m’obliguen a declarar-me “insurrecte”
Andreu Valor (Insurrecte)
La covardia és un acte prohibit si has aprés a estimar.
Andreu Valor (No sé odiar però vull-Insurrecte)
Fa molts anys l’escriptor libanès Amin Maalouf va escriure “Les croades vistes pels àrabs” on ens narra aquests fets històrics des del punt de vista que no és tant conegut a Europa. Amb aquest precedent i amb amb els llibres sobre Al-Azrak que havia escrit Just I. Sellés, el dibuixant alcoià Daniel Olmo va proposar-li al primer fer una novel·la gràfica sobre aquest personatge tan conegut per les valls properes a la seua ciutat i contar la història amb la mateixa filosofia de l’escriptor libanès, en aquest cas els perdedors de la conquesta d’aquestes terres per Jaume I i, posteriorment, pel seu fill Pere el Gran.
El resultat és aquest esplèndid llibre amb unes quatre-centes pàgines on l’autor ha intentar donar-nos la visió dels fets que tenien els habitants de les valls d’aquests moment i buscant el major rigor històric possible tant en els fets com en l’ambientació d’aquests i intentant fugir dels estereotips de bons i dolents tan habituals al món del còmic.
El llibre el vaig comprar a la presentació del mateix que va fer Daniel Olmo al casal Jaume I de Llíria. L’autor està presentat el llibre per diferents ciutats del País Valencià. Vos recomane anar a la presentació si podeu i vos queda prop i, evidentment comprar el llibre.
Màxima
Si la vida és un regal,
el regal és el present
i viure’l estimant tant
com el molí estima al vent.
Roc Casagran
“I would like to believe in God in order to thank Him. But I just believe in Billy Wilder, so thank you, Mr. Wilder”.
Fernando Trueba, director de cinema.
I jo, també sóc de l’església Wilderiana.
Quan dic t’estimo
Quan dic t’estimo
també dic por
i que m’abracis
ara que és fosc.
Roc Casagran
Ahir vaig anar a la presentació del llibre de Daniel Olmo “Al-Azrak, el malson de Jaume I” i de pas que vaig comprar la història del lider sarraí vaig veure que tenia alguns exemplars de les seues col·laboracions amb el grup alcoià Verdcel. Com el llibre-disc Petjades em va agradar molt ahir vaig adquirir aquesta llibre-CD on ens planteja una història molt real sobre els problemes laborals als que s’enfronta una parella amb el rerefons de la crisi del 2008, la reforma o destrossa laboral feta pel PP i els moviments del 15-M.
Em falta escoltar el CD.
Un bonic reportatge fotogràfic de la línia defensiva de la ciutat de València coneguda com la immediata al seu pas per Riba-roja de Túria, amb mapes de situació i informació dels fets que varen ocórrer durant la batalla de Levante fins al començament de la batalla de l’Ebre. A més conté informació sobre les activitat que es desenvolupen actualment sobre el tema de la guerra civil al poble i a les restes de la línia.
Llàstima que ho hagen editat en castellà (almenys aquest volum que m’ha arribat) i no en la llengua del poble.
Fa uns mesos algú va practicar això que diuen bookcrossing al meu barri i va deixar uns quants llibres a la parada del bus urbà. Vaig mirar-los i vaig agafar aquest llibre de l’actor Fernando Fernán-Gómez per redescobrir la seua faceta com a escriptor. Només havia llegit d’ell una obra teatral, la famosa Las bicicletas son para el verano, i ara aquesta novel·la històrica sobre una trama per a assassinar als germans Medici a la Florència del Renaixement. No defrauda, millor que altres que es consideren experts en novel·la històrica i sense necessitat d’escriure totxos de més de cinc-centes pàgines.
Pont
Som dues ribes
i un abraçada
sempre és un pont.
Roc Casagran
Volem
Nosaltres no volíem dir l’amor
com el diuen als llibres
i vam triar d’escriure’l
mentre arrencàvem pàgines al món.
Roc Casagran (música de Cesk Freixas)
Ara que ha passat tota aquest americanisme del Halloween, potser val la pena llegir aquest assaig que va escriure l’escriptora de Benaguasil fa un anys. En ell es recullen les llegendes i fets estranys del nostre país, especialment els de la nostra comarca i així recordar que no ens cal anar a cercar Sleeppy Hollows als Estats Units (i que conste que a mi m’agrada) per llegir o recordar històries de por.
El llibre està estructurat per la temàtica de cada succés: amants, bandolers, coves amb ermitans, dones d’aigua, donyets,…..Fins arribar al capítol final on, personalment, m’ha fet gràcia recordar l’estrany cas del vampir de Vilamarxant, fets que varen ocórrer quan estudiava del BUP al poble. Mai es va aclarir qui era aquest personatge que corria pel cementiri com si fora un mort vivent. Alguns diuen que era un exhibicionista, però mai l’identificaren i desaparegué igual que va aparèixer. Ara d’ací a pensar que era un veritable vampir hi ha massa camí a recórrer. Alguna explicació lògica tindria. Però potser l’explicació sobrenatural és més atraient i molta gent se la creu i segurament és el que ha passat en molts fets inexplicats com el fenomen OVNI. Un poc de coneixement de matemàtiques i en especials del nombres grans ja et diu que aquestes aparicions OVNI no poden ser d’origen extraterrestre: no identificat vol dir una cosa, un que vinga de fora. Però com és més fàcil creure l’explicació tan famosa dels alienígenes la gent se la creu enlloc de cercar explicacions raonables més estudiades. Recomane el llibre El hombre anumérico de John Allen Paulus per aquest tema.
Tret d’aquestes qüestions alienes al llibre, aquest és recomanable per tenir per casa per quan s’acosta Tots Sants i recordar velles històries locals que sembla que s’estan perdent.
Tardíssim
Algun vespre, tardíssim,
penso què pensaran
els fill dels nostres fill
allà a sota del mar
sobre el canvi climàtic.
Roc Casagran