Entre el Túria i el Ridaura

M’ha agradat molt el debut de l’Esther en la novel·la amb aquesta història ambientada a l’any 1517, amb el rerefons de la pròpera Reforma iniciada per Martí Luter. En ella apareixen personatges ficticis i reals creant una història al voltant d’uns rotlles trobats en una de les esglèssies romàniques de Terrassa (quantes vegades he passat per davant d’elles!), que viatgen fins a la Roma del Papes i Michelangelo. També hi apareix la Inquisició, no molt ben rebuda en les terres de la Corona d’Aragó.
Després d’haver llegit aquest llibre original, una traducció d’un llibre americà al castellà (Anagrama) i, fa temps, una altra traducció al català (Bromera), en pregunte que, si tenim autors a casa, que saben narrar històries, cal que les editorials continuen aquesta política de traduccions de “bestsellers” de dubtosa qualitat?
 

Aquesta cervesa l’han fet els de Ca l’Arenys per reconèixer la carrera de Peter Higgs, físic teòric i professor emèrit de la Universitat d’Edimburg. És conegut per la seva proposta de 1960 d’un pla de ruptura espontània de simetria que dóna massa a les partícules fonamentals. En teoria electroweak en particular, li dóna massa als bosons W i Z. Aquest anomenat mecanisme de Higgs, proposat alhora per diversos físics, prediu l’exitència d’una nova partícula, el bosó de Higgs.

Mes o menys, això és el que diuen a la web de Ca l’Arenys. No sé si passarà tot això en obrir una ampolla d’aquesta cervesa, però si que puc assegurar que és bona i m’agrada 

Avui he agafat la bicicleta i he anat fins al poblat ibèric de la Mont-ravana. El baix estat de forma ciclista es nota en les pujades, i per sort he arribat fins al final, però ja amb el plat petit. La resta del camí totalment pla: camí vell de Xelva fins a Domenyo, on es gira cap a la dreta per travessar l’autovia i agafar el camí que et porta fins a la pujada final al poblat. La pujada m’ha costat, com diuen els Manel, Déu i ajuda, però l’he feta. Des d’allà es té una bona vista del camp de Llíria i te n’adones que hi ha massa taronges, massa monocultiu…i després diuen que van tirades de preu.

Tot comença, per mi, amb Angoixa, i després Bilbao i Caniche. Després, Las edades de Lulú i la trilogia sobre la caspa espanyola. Però sempre em quadaré amb La camarera Aitana.
 

El passat dilluns estava plovent molt a Sant Feliu de Guíxols, llavors vaig veure a un dels canals de TDT que no mencionarè el nom la “peli” Some like it hot. Vaig posar-la en versió original amb subtítols de castellà i en arribar a aquesta escena, mentre Tony Curtis canta “Running Wild”, la lletra que apareix a la pantalla és la de una popular havanera. Genial.

Aquests dijous sant hem anat a fer una volta per la ciutat de Girona. És la primera vegada que Pere fa el recorregut de les muralles, des dels jardins de la francesa fins al riu Onyar, on hem descobert un refugi de la guerra civil. Obviament, també passarem per les escales de la catedral, el call jueu i la seva llibreria, les voltes i la llibreria del mateix nom, la llibreria 22 i el museu del cinema, les cases i els ponts de l’Onyar i el dinar a la Crèperie Bretonne Annaick, per que comence a menjar coses diferents. A la llibreria 22 varem comprar un llibre de Jerònim Stilton i la primera novel·la de la meva ex-companya a l’IES Sant Feliu de Guíxols, Esther Blanco Ribot, titulada Mals hàbits.