Entre el Túria i el Ridaura

Si a la figura bàsica del pètal, enlloc de fer-li simples translacions, li fem girs de 120 graus, tenim tres pètals en els que encaixen perfectament tres pètals més en posició inversa. Llavors  poden fer un rajola hexàgonal per fer més mosaics. Aquest disseny, crec que no es va portat a la pràctica a l’Alhambra, però si que el tenien pensat teòricament.

Un mosaic senzill és el pètal. Es fa a partir d’un rombe format per dos triangles equilàters, tallant un arc dels costats inferiors del rombe i pegant-los als costats superiors del rombe, així ens assegurem que continuem cobrint el pla. Si a aquesta figura bàsica li aplique les translacions necessàries tenim el mosaic dels banys del Palau de Comares.

Avui, amb la bicicleta, he descobert una senda que ressegueix tota la rambla primera des del pont de la carretera de Llíria a Pedralba fins al pont de la carretera de Benaguasil a Pedralba. Si  haguès continuat haguera arribat fins al riu Túria, a la zona de la Pea; però per falta de temps he tornat cap a casa pel camí que en retorna a les Travesses. 
Cada diumenge descobrisc una senda per la zona, que van travessant el bosc de part a part, o comuniquen amb altes sendes transversals.

Un altra mosaic més senzill, però no tant. A primera vista m’havia semblant que es construiria a partir d’un hexàgon regular, però no, es fa a partir d’un triangle equilàter, com podeu veure a la imatge, i fent simetries d’aquest. Una vegada tens la figura formada per les tres fletxes, només cal fer les translacions necesàries per omplir el pla. M’ha costat trobar-ho ja que les fotos que tenia al llibre estaven no estaven fetes en perpendicular al pla del mosaic, i llavors la figura sortia distorsionada.

Aquest m’ha costat més de fer i no estic molt content, els ocells m’ha eixit prims respecte a la foto que he vist al llibre “Èpsilon”, però és que m’ha costat molt trobar una curvatura als ocells que em quedara bé. Aquests ocells no són com els anteriors, es fan amb altres corbes. Si intentes fer la rajola bàsica començant pels ocells i fent com als altres mosaics, no encaixa. He procedit al contrari, fer primer els dos hexàgons regulara concèntrica i després fer els ocells amb corbes que els facen encaixar dins de cada triangle que forma l’hexàgon. El segon pas seria fer les  simetries i translacions adients, i el tercer fer encaixar la resta de rajoles bàsiques amb translacions.¡ per ocupar tot l’espai.
Segons el llibre, d’aquest mosaic només es conserva una rajola  al museu de l’Alhambra. 

Una altra variació sobre el mateix disseny és alternar les estrelles de sis puntes amb l’hexàgon regular que la conté. Com sempre, perdoneu la meva poca traça al dibuixar.

Si al mig del pardalet posem centrada una estrella de sis puntes tangent a la frontera de la figura tenim un altre dels mosaics nassarites.
Nota: a l’escannejar, encara es fan més evidents els meus defectes com a dibuixant. 

Aquest mosaic tambè és senzill de fer. Es fa a partir d’un triangle equilàter, tallant i pegant un arc d’una circumferència que passe pel vèrtex del triangle, el punt mitjà d’el costat contigu i el punt mitjà del costa contigu del triangle que quedaria a sota en posició contrària a l’anterior. Una vegada feta aquesta figura bàsica només cal fer girs de 60 grau al voltant del vèrtex i anar traslladant aquesta figura fins a completar el pla.
Aquest és el disseny més bàsic, es poden fer altres combinacions, i tambè és pot fer l’ocellet d’altres maneres, de forma que amb més o menys curvatura. 
Un petit problema amb el “Cabri-geometre”, el programa no fa figures corbes complicades i per tant no he pogut pintar-les amb el programa. Ho he fet a mà i jo, pintant, sempre he estat molt dolent.

“Si ja a Holanda la situació és desastrosa, com viuran en les regions apartades i bàrbares on els envien? Nosaltres suposem que a la majoria els maten. La ràdio anglesa diu que els maten en cambres de gas, potser sigui la manera més ràpida de morir”

Viure amb l’angoixa de saber el que et pot esperar si descobreixen on estàs amagat. Sembla que molts ja sabien que es feia amb els seus, però això no li  fa perdre el bon un humor d’una nena de la seva edat:

“Per acabar aquesta sèrie de notícies variades, un acudit molt divertit del senyor Van Daan. Saps què fa 99 vegades click i una vegada clack? Un centpeus amb una pota de fusta”

Demostrant més humor i inteligència que cert tertulians-intelectuals espanyols que diuen animalades com aquesta: “Anna Frank la va detenir la Gestapo quan va baixar al bar a fumar-se un cigarret”.

I si passeu per Girona, darrere de Sant Pere de Galligants, hi ha aquest homenatge. (cliqueu)

Baixem un poc el nivell, aquest mosaic és més senzill de fer. Es pren com a base un quadrat, i retallant i pegant, s’obtè el polígon bàsic, el polígon Nassarita, que continua cobrint el pla. Ara només cal fer un gir de 90 graus i anar fent translacions. Però, aquesta senzillesa és el millor d’ell, ja que així un alumne pot veure fàcilment el concepte de translació en diferents direccions, el concepte de gir, i el de simetria.  Compte que si es pinta de qualsevol manera, aquestes propietats es poden no complir, per tant s’han d’utilitzar els colors de manera correcta per mantenir-les.
Nota: en castellà, aquest polígon Nassarita, també és conegut per “polihueso”. No he trobat en català cap paraula alternativa i no vull cometre la gosadia d’inventar-me-la.