Entre el Túria i el Ridaura

1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, 55,………… Què tenen en comú tota aquesta llista de nombres? Doncs que un terme és la suma del dos termes anteriors. És la famosa successió de Fibonacci, donada per una formula recurrent, i amb dos valors inicials, en aquest cas els dos primers són la unitat. Amb aquesta successió es compleix que si fem els quocients entre un terme i l’anterior tenim una nova successió, que en aquest cas és convergent cap al nombre d’or, φ.

Amb aquesta successió es pot construir una espiral de manera que el radi d’aquesta augmenta segons els termes de la successió. Però si al mateix temps dibuixe una espiral amb els termes de la successió 1, 3, 4, 7, 11, 18, 29,….. la relació que resulta entre els termes de les dues successions em dona un altra que convergeix cap a l’arrel quadrada de 5.

Aquest tipus d’espirals ixen  molt en molts creixements naturals, el més famós la conca del Nautilius pompilius. També eren utilitzades pels antics per calcular aproximacions dels nombres irracionals.

Per fer-les he seguit les instruccions del llibre “Sacred Geometry”, de Robert Lawlor.

“Aleshores la vaig veure. Fins aleshores devia haver estat a la cuina, d’on sortí per tal de recollir els plats bruts. Deixant les formes de banda, no pot pas dir-se que fos extraordinàriament bonica, però tenia una mirada esquerpa i uns llavis tan carnosos que feien entrar ganes de masegar-los-hi” 
 
Molt diferent a com apareix Lana Turner a la “peli”: 

Aquest és el començament de l’edició de la editorial Planeta (1985),  d’aquesta famosa novel·la de l’autor americà. Tota una declaració del que es trobarà al llarg de les més de dues-centes pàgines que té. Uns gàngsters que controlen la ciutat i un investigador privat, amb uns mètodes no gaire diferents dels emprats pels seus  contrincants.
D’aquest relat no hi ha adaptació al cinema. El que més s’acosta és la pel·lícula del germans Coen, “Miller’s Crossing”.