Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Humor marxista (de Groucho)

Publicat el 20 de maig de 2011 per vicent montesinos
– Groucho:  Did anyone ever tell you you look like the Prince of Wales? I don’t mean the present Prince of Wales. One of the old Wales. And believe me when I say Whales, I mean Whales. I know a whale when i see one…. Your eyes- your eyes, they shine like the pants of a blue sege suit.
– Dumont: What? the very idea. that’s an insult.
– Groucho: That’s no a reflection on you -it’s on the pants….One flase move an I’m yours. I love you. I live you.
– Dumont: I don’t think you’d love me if I were poor.
– Groucho: I might, but I’d keep my mouth shut.

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari

Denali. La realitat d’un somni. Zisko Rodríguez i Joan Pinsach

Publicat el 20 de maig de 2011 per vicent montesinos
Tinc el seu diari de l’expedició de Denali, amb tota l’autenticitat dels escrits en ruta. De quan el cos deixondit deixa que el pensament flueixi lliurement pel blanc de les muntanyes, el fred glacial dels colls i les pors i els records de la solitud de la nit. És un escrit d’una veritat que no ha de tapar cap mentida. Són paraules que dibuixen imatges d’il·lusions, projectes, inquietuds, emocions, pors, patiments, amors, remordiments, records, somnis…Es tracta de confegir-les per explicar amb l’objectivitat més rigorosa i la subjectivitat més indiscutible el que ha viscut abans, durant i després de la seva aventura. En Zisko ho vol treure fora i per això m’ha vingut a veure. Li agradaria compartir-ho en forma de publicació. De seguida veig que el projecte és engrescador, que pot ser un llibre de muntanya diferent, amb una història humana molt gruixuda al darrere. Un llibre de muntanya en què el final no serà al cim, malgrat haver fet el cim.

Així justifica Joan el haver ajudat a escriure aquest llibre sobre l’ascensiò al Denali (Mckinley, pels ianquis) de Zisko Rodríguez, un escalador de Palamós. Un llibre escrit a quatre mans per les raons que trobareu si el llegiu. El podeu trobar a la llibreria Ulyssus, de Girona.

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Història-ficció

Publicat el 13 de maig de 2011 per vicent montesinos
“Se cuadró el centinela. Pidiendo  perdón. Nacho se abrió paso hacia la esquina izquierda del tablado. Apoyó la pierna  zoca contra el barandal. A diez metros, en el estrado central, Francisco Franco presidia, serio, vestido de capitán general. Jurado sacó la pistola, apoyó el cañón en el interior de su codo izquierdo doblado -extamente como lo pensó- (¿quién podía ver el estrecho círculo de la boca?). Disparó al paso bajo de unos aviones de caza. El estruendo de los motores cubrió el de los tiros. El Generalísimo se tambaleó. Todos se abalanzaron. Nacho entre los primeros, la pistola ya en el bolsillo del pantalón. Poco después, se zafó de la confusión, subió por Ayala hasta la calle Serrano; frente a la embajada de la República Dominicana alcanzó un taxi.”

Aquesta història esta estreta del relat curt “La verdadera historia de la muerte de Francisco Franco” de Max Aub. Una història que molts hagueren volgut que no haguera esta ficció, sinò realitat, i no al 1960 sinò molt abans. L’humor del relat és que l’autor de l’atemptat no és cap persona influenciada per cap ideologia política. Nacho és un cambrer (“mesero” em Mèxic), que porta un vida tranquil·la, treballant en un bar. Però quan acaba la guerra civil, els refugiats espanyols li trenquen la tranquil·litat del seu bar, de les seves taules i fart del seus crits, discussions poítiques i maneres que ell considera rudes i dels seus “Cuando caiga Franco….”, decideix actuar.
No conte el final, perdria la gràcia.
Publicat dins de a ponent | Deixa un comentari

O Freunde nicht diese Töne!

Publicat el 12 de maig de 2011 per vicent montesinos

German original[11]
English translation
O Freunde, nicht diese Töne!
Sondern laßt uns angenehmere an stimmen,
und freudenvollere.
Freude! (men’s chorus: Freude! )
Freude! (chorus again: Freude! )
Oh friends, not these tones!
Rather, let us raise our voices in more pleasing
And more joyful sounds!
Joy! (Joy!)
Joy! (Joy!)
Freude, schöner Götterfunken*
Tochter aus Elysium,
Wir betreten feuertrunken,
Himmlische, dein Heiligtum!
Deine Zauber binden wieder
Was die Mode streng geteilt;
Alle Menschen werden Brüder,
Wo dein sanfter Flügel weilt.
Joy, beautiful spark of divinity*
Daughter of Elysium,
We enter, drunk with fire,
Into your sanctuary, heavenly (daughter)!
Your magic reunites
What custom strictly divided.
All men become brothers,
Where your gentle wing rests.
Wem der große Wurf gelungen,
Eines Freundes Freund zu sein;
Wer ein holdes Weib errungen,
Mische seinen Jubel ein!
Ja, wer auch nur eine Seele
Sein nennt auf dem Erdenrund!
Und wer’s nie gekonnt, der stehle
Weinend sich aus diesem Bund!
Whoever has had the great fortune
To be a friend’s friend,
Whoever has won a devoted wife,
Join in our jubilation!
Indeed, whoever can call even one soul,
His own on this earth!
And whoever was never able to, must creep
Tearfully away from this band!
Freude trinken alle Wesen
An den Brüsten der Natur;
Alle Guten, alle Bösen
Folgen ihrer Rosenspur.
Küsse gab sie uns und Reben,
Einen Freund, geprüft im Tod;
Wollust ward dem Wurm gegeben,
Und der Cherub steht vor Gott.
Vor Gott!
Joy all creatures drink
At the breasts of nature;
All good, all bad
Follow her trail of roses.
Kisses she gave us, and wine,
A friend, proved in death;
Pleasure was given to the worm,
And the cherub stands before God.
Before God!
Froh, wie seine Sonnen fliegen
Durch des Himmels prächt’gen Plan,
Laufet, Brüder, eure Bahn,
Freudig, wie ein Held zum Siegen.
Glad, as His suns fly
Through the Heaven’s glorious design,
Run, brothers, your path,
Joyful, as a hero to victory.
Seid umschlungen, Millionen!
Diesen Kuß der ganzen Welt!
Brüder, über’m Sternenzelt
Muss ein lieber Vater wohnen.
Ihr stürzt nieder, Millionen?
Ahnest du den Schöpfer, Welt?
Such’ ihn über’m Sternenzelt!
Über Sternen muss er wohnen.
Be embraced, millions!
This kiss for the whole world!
Brothers, above the starry canopy
Must a loving Father dwell.
Do you bow down, millions?
Do you sense the Creator, world?
Seek Him beyond the starry canopy!
Beyond the stars must He dwell.
Finale repeats the words:
Seid umschlungen, Millionen!
Diesen Kuß der ganzen Welt!
Brüder, über’m Sternenzelt
Muss ein lieber Vater wohnen.
Seid umschlungen,
Diesen Kuß der ganzen Welt!
Freude, schöner Götterfunken
Tochter aus Elysium,
Freude, schöner Götterfunken
Götterfunken!
Finale repeats the words:
Be embraced, you millions!
This kiss for the whole world!
Brothers, beyond the star-canopy
Must a loving Father dwell.
Be embraced,
This kiss for the whole world!
Joy, beautiful spark of divinity,
Daughter of Elysium,
Joy, beautiful spark of divinity
Divinity!
Publicat dins de música | Deixa un comentari