Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Pessoanes, de Ponç Pons

ESTIUETARI

L’estiu ací, Fernando, és un gavell

de gent sense educar que fa renou.

Tothom va i ver per l’illa desesmat,

cercant amb avidesa sum sea, sex.

Hi ha dies que per sort la tramuntana

s’endú els mals esperits i la mar s’espolsa

martiritzat l’ardent ferum dels bàrbars.

…………….

 

Llir entre carda

M’arriba el teu perfum

i el vers s’excita

Oh folla amor

Quan veig el teu pefil

la taula l’alça

 

Plena de seny.

Et qualcaria amb gust

el cos i l’anima

 

Amor, Amor

Tu saps que, tanmateix

tot són paraules.

La guerra callada, d’Enric V. Alepuz.

Gràcies al Manel Arcos i la seua editorial Edicions del sud, ens arriba aquesta bonica història del maqui, la resistència guerrillera contra el regim feixista de Franco, contada amb el fil conductor d’una família involucrada a la lluita des de que el cap de família decideix fugir a la muntanya i fer-se guerriller. En un període de temps que va des del 1946 fins al 1963 van sortitn personatges reals que es barregen amb els de ficció fins arribar al final a l’exili francès dels protagonistes.

Mathland (El enigma del talismán matemático), de Pedro A. Martínez i Sonia Müller

Bastian es va amagar en un magatzem de la seua escola per llegir La història interminable i així començar una de les aventures (llibre o pel·lícula) que varem conèixer de jóvens. En aquest cas el protagonista, Alan, després de ser expulsat de classe de matemàtiques va a para a una altra aula-magatzem que el durà al planeta Mathland on descobrirà que les matemàtiques no són tan difícils com la gent es pensa i en una barreja de lliçó matemàtica i episodi de Bola de Drac, salvarà aquest planeta d’un greu perill i podrà tornar a la seua vida normal, però ara gaudint un poc més de les classes de matemàtiques i, sobretot, perdent la por a equivocar-se, ja que moltes vegades de les errades s’aprèn si tens ganes de saber.

Molt recomanable per alumnes d’educació secundària

El mestre que va prometre el mar, de Francesc Escribano, Queralt Solé, Francesc Rodríguez i Sergi Bernal.

 

Aquest llibre no és una novel·la, per tant no espereu trobar la història que es veu a la gran pel·lícula estrenada fa poc amb el mateix títol. Sí, també conta la història del mestre, però sense moltes de les escenes que es veuen al film. Però també ens narra el procés de recuperació de la sua figura, els problemes amb que es van trobar per fer-ho i un poc de les inquietuds pedagògiques de l’època truncada per la dictadura feixista del general Franco.

Hi ha un llibre de l’any 2013 del mateix autor sobre el mateix tema. Jo estava buscant aquest, però no l’he trobat i he aconseguit aquest nou que es va editar fa poc gràcies a l’èxit de la pel·lícula i supose que serà més complet en informació que l’anterior.

Recomane anar a veure la pel·lícula.

La caseta del rellotge, Mont-roig del Camp: Antoni Benaiges

Mira que he passat vegades per davant d’aquesta caseta que hi ha la carretera N-340 en els viatges de València cap a Terrassa, El Vendrell o L’Empordà! Ara me la torne a trobar en el llibre que Francesc Escribano ha escrit sobre El mestres que va prometre el mar:

“Després  d’assistir al Congrés d’Osca va iniciar les vacances. Com cada any es va instal·lar a Les Pobles i va participar en les reunions de la Caseta del Rellotge, a la vora de la platja. El record que la família té de l’última vegada que el va veure és que estava bé i que era feliç. Aquell estiu va ser l’última vegada que l’Antoni va veure el mar.”

El federal, de Sebastià Alzamora.

Darrerament el meu passat ganxó  em ve a retrobar. Si fa uns mesos va ser de la mà de Toni Strubell i la seva biografia novel·lada de Pere Caimó, l’alcalde republicà de Sant Feliu de Guíxols als anys del sexenni revolucionari del segle XIX, ara el mateix personatge em retorna a la magnífica novel·la de Sebastià Alzamora El Federal.  Si en la primera novel·la es fa un repàs a la vida de Pere Caimó, en aquesta segona, l’autor de Llucmajor es centra més en els anys revolucionaris i en l’aixecament republicà federal que va acabar amb els fets coneguts com el Foc de la Bisbal, donant també més protagonisme a les dones, la dona de Pere, Isabel Batalla i la sindicalista de Llagostera Isabel Vilà; així també com als seus enemics, el brigadier Romualdo Crespo.

La narració està contada en capítols en que cadascun dels personatges és protagonista d’aquest, a més dels canvis de punt de vista narratiu, i conjuntament li donen cos a l’0bra. Malgrat que és el que diríem un novel·la històrica, l’autor no pot deixar de posar alguna nota d’humor com fa en altres novel.les, sobretot en boca de les dones:

“….Però Maria digué a l’àngel: I com és farà, això, si jo no conec cap home?

La petita es va sorprendre.

-No coneix cap home? Com és?

La Isabel Vilà li va dedicar un somriure vastíssim i després em va mirar a mi.

-En aquest cas, estimada, es tracta de conèixer en el sentit bíblic de la paraula. Vol dir que no era casada.

-Però per conèixer un home no cal casar-s’hi, no és així?

La Isabel Vilà va esclafir el riure al mateix temps que l’aigua arrancava el bull……..”

Sembla ser que l’autor s’ha assessorat prou bé, ja que descriu prou bé la ciutat de Sant Feliu, el seus carrers, edificis i paratges, així com la ciutat de la Bisbal d’Empordà.

Darrere les barricades (John Langdon-Davies): Santa Maria del Mar i la Sang de Llíria.

Ahir mentre escoltava un concert a l’església de la Sang de Llíria i observava el poc trellat que té exhibir els sants de la processó de setmana santa en aquest edifici del segle XIII vaig recordar un passatge del llibre Darrere les barricades del ganxó d’adopció John Langdon-Davies. En ell ens explica com a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona una petita comissió tècnica decideix que poden cremar i que no els revolucionaris. Intenten salvar el que té valor i el que no o és superflu o no té res a veure amb el gòtic de la basílica, a la foguera:

“Era un foguera magnífica. Una petita comissió tècnica (per la qual vaig estar elegit) s’estava a un costat de la porta jutjant els sants mentre els treien de dins. El company Sagasta confiava en el meu criteri.”

Potser haurien de deixar d’utilitzar la Sang com a magatzem de sant que no tenen res a veure amb l’edifici i dignificar-la més. No cal arribar a l’extrem dels inicis de la guerra civil, però no crec l’edifici de la Sang siga el seu lloc.

El secret de la mare, de J.L. Witterick

Vaig trobar-me aquesta novel·la la Papereria Miquel de Llíria i com és del poc que li porten en català i el tema sempre m’ha atret la vaig comprar. Potser si la gent comprara més llibres i, sobretot, en la nostra llengua, el propietari s’arriscaria a tenir més oferta que la típica dels llibres de lectura dels dos instituts del poble.

La història està prou bé i a més està narrada des dels diferents punts de vista de part dels seus personatges: la filla de la protagonista, les famílies jueves i el soldat alemany desertor que vol tornar a casa, tot per a confluir a la part final amb narració de la filla. Potser he llegir llibres molt millors sobre la Shoa, però aquest és recomanable, sobretot per a la gent més jove (ahir una alumna de 4t d’ESO em va dir que l’havia llegit).