marginàlies

L’arribada de la flama de la llengua a la Plaça Major de Palma, punt i final del Correllengua 2024, i els actes de la Diada per la Llengua de l’Obra Cultural Balear han estat un èxit aclaparador i indiscutible. Energia, emoció, coratge, força, decisió, fermesa… Se n’haurà de fer una anàlisi acurada i precisa per treure’n les millors conseqüències. De moment, recordar -i pair- els apartats del parlament del president de l’Obra Cultural Balear, Antoni Llabrés Fuster, que consider més rellevants:

“Som aquí per compromís, per responsabilitat, perquè no podem estar mans plegades, perquè tenim una llengua i la volem viva als carrers, a les places, a tots els àmbits de la vida pública, a les escoles, als hospitals, als centres sanitaris i a l’administració pública. Per tot!

“Som aquí en un exercici de dignitat col·lectiva i som aquí pels que han fet seva la llengua catalana i, sobretot, pels qui vendran.

“Exigim als poders públics que complesquin amb la seva obligació estatutària de protegir-la [la llengua catalana] i promocionar-la. Exigim a les forces polítiques democràtiques que facin pinya i plantin cara a la minoria fanàtica que la voldria fer desaparèixer. Exigim especialment al Partit Popular que retorni al consens estatutari i el cessament de les mesures involutives que han marcat aquest nefast inici de legislatura.

“Presidenta Prohens: ja n’hi ha prou! Rectifiqui! Rectifiqui perquè encara hi és a temps. Abandoni la confrontació lingüística, deixi de cercar conflictes i problemes on no n’hi havia; dixi d’anar de bracet dels intolerants. No podem consentir que aquests intolerants, des del seu odi, condicionin les polítiques públiques d’aquest país, segrestin la democràcia i trenquin la convivència. Una extrema dreta antimallorquina que ha posat en el seu punt de mira la llengua catalana i l’Obra Cultural Balear per allò que representa. Igual que hi té, en el seu punt de mira, la memòria democràtica. Tot el reconeixement i suport a la causa de Memòria de Mallorca, una causa que també és la nostra.

“Presidenta Prohens, ha de triar: o està amb la majoria social del poble de Mallorca -i fins i tot amb els seus votants-, amb la convivència, amb l’Estatut, amb la democràcia, o està i continua ignominiosament agenollada davant el feixisme; genuflexa davant el feixisme.

“Fa un moment en Pau Emili [Muñoz i Canyelles, president de Joves de Mallorca per la Llengua] recordava el 29 d’octubre de 1977. En aquella gran manifestació per l’autonomia, des d’aquest mateix escenari, Josep M. Llompart, aleshores president de l’OCB, feia callar a quatre indocumentats, a quatre analfabets que xiulaven contra la denominació científica de la llengua del país. De forma serena, però amb una feresa enèrgica, els va replicar: “català, català, català!”. Avui ho hem de tornar a dir perquè la llengua no es toca i la unitat de la llengua tampoc”.